Diuen que els felanitxers tenim una manera molt especial de dir frases com aquesta: «Anar a la mar és sa». Jo hi vaig cada dia a la mar, per desintoxicar-me dels «ismes» i de la xarema dels «istes» que, des de fa més de 1.825 dies, com diu la carta-discurs d'un tal Joan Carles, distreuen l'innocent i bon lector amb la mateixa cançó dels «espanyolismes» o dels «catalanismes». No vull plagiar el difunt Nadal Batle, però contaré ara una de les mil gràcies connaturals dels personatges del meu poble. Si qualque «patriota» aconsegueix tirar-me al mar, quan els amics m'ajudin a sortir de l'aigua, diré com aquell paisà meu de Portocolom que, gat com una sopa, va caure a la mar, i quan el treien, va dir: «Quaranta putes, anava distret i se m'ha acabat Mallorca!»...