El discurs del Rei amb motiu del lliurament del «Premi
Cervantes», afirmant que el castellà mai no ha estat una llengua
d'imposició, creà una gran polèmica a nivell d'Estat. Segurament ha
estat una de les manifestacions reials més qüestionades des de la
restauració de la monarquia l'any 1975. Només alguns destacats
dirigents del PP i del PSOE, així com els mitjans de comunicació
més espanyolistes, han intentat justificar les paraules del
monarca, atribuint en tot cas la responsabilitat a una errada dels
assessors de la Casa Reial. Però el discurs del Rei no respon a cap
error, ja que totes les seves intervencions són minuciosament
elaborades per donar-los la dimensió que el Govern de torn
considera més oportunes atesa la importància de les seves
repercussions.
La monarquia és un instrument en mans de la política del Govern
en temes considerats d'Estat. I la realitat és que en un moment de
tanta transcendència com la campanya electoral basca, les paraules
del Rei no deixen de tenir el seu significat d'acord amb
l'estratègia que PP i PSOE han dissenyat per criminalitzar els
nacionalismes i refermar l'hegemonia d'un Estat central fortament
cohesionat i castellanitzat. La pràctica d'un discurs maniqueista
que divideix la societat entre bons i dolents és la pedra filosofal
d'aquesta estratègia. Els bons són els constitucionalistes, que són
els que defensen les llibertats i la democràcia en l'únic marc que
és possible, el de la indissoluble unitat d'Espanya. Els dolents
són els nacionalistes, que representen un compendi de tot allò que
és rebutjable a una societat lliure i democràtica, i, a més, són
els culpables de les atrocitats que comporta el terrorisme.
En aquest marc la intervenció reial no és gens innocent, ben al
contrari, legitima plenament la bonhomia dels postulats dels
partits espanyolistes. Afirmar, en aquests moments, que la llengua
castellana mai no ha estat imposada és una manera de negar que hagi
existit mai un contenciós polític entre les nacionalitats i l'Estat
espanyol fruit de la seva llarga tradició de repressió, imposicions
i, fins i tot, pràctiques etnicides respecte de tot allò que no és
nacionalment castellà en els seus dominis. Afortunadament, però, la
història de la persecució de les llengües no castellanes és tan
recent, en alguns aspectes present encara, que les paraules del Rei
no han convençut cap d'aquells que les hem patit.
Plantejaments com aquests es tornen en contra de la credibilitat
democràtica, la llibertat, la tolerància i la pluralitat dels que
les persones que ho promouen. Perquè no és democràtic falsejar la
història per imposar un determinat model nacional, com tampoc ho és
manipular l'opinió pública per criminalitzar opcions plenament
legítimes com ho són el PNB i EA. Creim que ja és hora de denunciar
aquesta estratègia política dissenyada pel PP, secundada pel PSOE i
difosa d'una manera tan reiterativa i asfixiant per la majoria de
mitjans de comunicació espanyols durant les 24 hores del dia. És
inacceptable que es pretengui instrumentalitzar el terrorisme
d'ETA, les seves víctimes innocents i la indignació generalitzada
de la societat davant el fenomen de la violència per aniquilar
políticament el nacionalisme democràtic al País Basc.
Fins ara, ningú no s'havia atrevit a vincular la fi del
terrorisme amb el vots als partits espanyolistes, PP i PSOE, com
han fet la plataforma Basta Ya o la immensa majoria de creadors
d'opinió dels mitjans de comunicació estatals. El propi Mayor Oreja
ha afirmat que si el PP, amb el suport del PSOE, guanya les
eleccions basques i derroten als nacionalistes s'acabarà amb ETA i
el País Basc entrarà en una fase de democràcia de la qual no ha
gaudit fins ara. Davant d'unes manifestacions d'aquesta naturalesa
no podem més que restar perplexos i constatar, si això és cert, el
fracàs més absolut de Mayor Oreja al capdavant del Ministeri
d'Interior, així com de tots els governs espanyols de l'etapa
democràtica. Si l'Estat amb tots els seus ressorts de poder no ha
pogut garantir l'exercici de les llibertats democràtiques, quines
armes secretes tendrà el Sr. Oreja com a Lehendakari que no hagi
pogut fer servir com a ministre d'Interior per combatre ETA? La
resposta és cap. En aquest cas, és ben legítim que pensem que
durant la seva etapa ministerial el Sr. Mayor Oreja no va fer tot
el que policialment podia fer-se contra ETA i es va reservar per
actuar en una futura etapa com a Lehendakari del PP. Com que
aquesta possibilitat, a més de ser delictiva, repugna qualsevol
consciència democràtica, pensam que el Sr. Oreja un cop esdevengui
Lehendakari obrirà les portes del diàleg sense exclusions, com ha
intentat fer el PNB i per això ha estat criminalitzat.
Persistir en les tesis immobilistes de blocs no té cap sentit, i
si hores d'ara els candidats Oreja y Redondo amenacen de tancar
ikastolas, revisar l'ensenyament de la història d'Euskadi o
clausurar determinats mitjans de comunicació, etc. i afirmen que
amb assassins i els seus còmplices, entre els quals ja hi
col·loquen el PNB i EA, mentre no abracin les seves tesis
constitucionalistes, no hi ha lloc per al diàleg, aquesta situació
no es pot mantenir per més temps si no es vol arribar a una
fractura social de resultats imprevisibles. Recordem que fins fa
molt poc temps per arribar a acords amb HB els partits estatalistes
només els exigien que condemnessin la violència, cosa que PNB i EA
han fet sempre.
La realitat és que ETA només beneficia electoralment als partits
centralistes. Perquè si avui no existís el problema de la violència
al País Basc, la campanya electoral giraria entorn a les polítiques
i al projecte de país de cada partit. I en aquest camp els
nacionalistes guanyen per golejada. Fixau-vos, si no, en les
realitzacions del nacionalisme al País Basc. A pesar de tants anys
de xacra terrorista, el País Basc és la comunitat amb més creació
de riquesa, amb els salaris més alts de l'Estat, amb les pensions
més altes, amb un dels sistema de prestacions socials més avançat
d'Europa, amb les infraestructures i equipaments més moderns de tot
l'Estat... Aquest és el vertader balanç de la gestió del
nacionalisme a Euskadi. I el PP i el PSOE saben que en aquest
terreny de joc poc hi tenen a fer.
Hi ha molt en joc a les eleccions al País Basc. Ens hi jugam un
model d'Estat, que voldríem modern, plural i integrador, davant el
model arcaic, únic i excloent del Partit Popular. Però ens hi jugam
una altra qüestió no gens menys important. Ens hi jugam un PSOE que
podria liderar un projecte d'Espanya plural i integrador, o un PSOE
que fa seguidisme de la dreta més imperialista i reaccionària. Quin
model d'Espanya defensarà el PSOE després de les eleccions al País
Basc?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.