Els pares i mares d'alumnes de batxillerat estan encantats amb el programa d'educació sexual que de manera específica vol explicar l'homosexualitat als joves: la qual cosa està bé, perquè d'aquesta societat nostra t'ho pots esperar tot, com és ara una campanya a favor de comdemnar els homosexuals a ser sanats o ves a saber què. El seny, el coneixement, el sentit comú il·luminen tan pocques coses, en aquest païset, que de vegades semblam curts de gambals, en saludar-lo efusivament.
La nota discordant, innecessària, estulta, l'ha donada, qui sap per què, el senyor Pere Cantarero, del Partit Popular, tot i que servidor no sé si parlava en nom propi, que ja n'hi ha, o ho feia com a portaveu de la seva formació. La seva resposta, en qualsevol cas, és d'aquelles que haurien d'estar prohibides per la Constitució, ja que la Constitució hauria de prohibir tot allò que pot contribuir a l'embeneitiment de la societat: «Hi ha moltes més coses que necessiten solució i que no són programes sobre homosexualitat». I té raó, però ens hauria d'haver demostrat, el senyor Cantarero, que està preparat per jerarquitzar científicament la llista de necessitats, de ver l'inventari perfectament ordenat de prioritats: després en parlaríem, d'a veure si hi ha coses importants o no. Servidor crec que li puc dir algunes coses que s'han fet i que no són tan importants com un programa sobre homosexualitat: a tall d'exemple: omplir el centre de Palma amb faroles kitsch, versió ¿Dónde vas, Alfonso XII?; convertir un torrent com sa Riera en un rierol ple de merda, dia sí, dia no ho sé; fer un decret d'Humanitats; espiar correus electrònics; revifar el sentiment balear dels descendents dels emigrants; fer festes medievals. Coses més importants que un programa sobre homosexualitat? Sí, acabar amb la fam en el món, amb l'esclavitud, amb l'atur, amb... Es refereix a això, el senyor Cantarero? En aquest cas, chapeau, sí, té tota la raó, però tot plegat també és més important que qualsevol cosa que hagin fet els seus des de Pelai ençà.
Criticar qualsevol iniciativa en base a la teoria de les prioritats sens dubte pot ser un exercici polític i cívic de bon calat. Però fer-ho com ho ha fet el senyor Cantarero, és a dir, emprant-la com a argument definitiu en ella mateixa, simplement revela una lamentable incapacitat política, inadmissible en qui ostenta qualsevol forma de representació popular. Uf!
