Els pares i mares d'alumnes de batxillerat estan encantats amb
el programa d'educació sexual que de manera específica vol explicar
l'homosexualitat als joves: la qual cosa està bé, perquè d'aquesta
societat nostra t'ho pots esperar tot, com és ara una campanya a
favor de comdemnar els homosexuals a ser sanats o ves a saber què.
El seny, el coneixement, el sentit comú il·luminen tan pocques
coses, en aquest païset, que de vegades semblam curts de gambals,
en saludar-lo efusivament.
La nota discordant, innecessària, estulta, l'ha donada, qui sap
per què, el senyor Pere Cantarero, del Partit Popular, tot i que
servidor no sé si parlava en nom propi, que ja n'hi ha, o ho feia
com a portaveu de la seva formació. La seva resposta, en qualsevol
cas, és d'aquelles que haurien d'estar prohibides per la
Constitució, ja que la Constitució hauria de prohibir tot allò que
pot contribuir a l'embeneitiment de la societat: «Hi ha moltes més
coses que necessiten solució i que no són programes sobre
homosexualitat». I té raó, però ens hauria d'haver demostrat, el
senyor Cantarero, que està preparat per jerarquitzar científicament
la llista de necessitats, de ver l'inventari perfectament ordenat
de prioritats: després en parlaríem, d'a veure si hi ha coses
importants o no. Servidor crec que li puc dir algunes coses que
s'han fet i que no són tan importants com un programa sobre
homosexualitat: a tall d'exemple: omplir el centre de Palma amb
faroles kitsch, versió ¿Dónde vas, Alfonso XII?; convertir un
torrent com sa Riera en un rierol ple de merda, dia sí, dia no ho
sé; fer un decret d'Humanitats; espiar correus electrònics; revifar
el sentiment balear dels descendents dels emigrants; fer festes
medievals. Coses més importants que un programa sobre
homosexualitat? Sí, acabar amb la fam en el món, amb l'esclavitud,
amb l'atur, amb... Es refereix a això, el senyor Cantarero? En
aquest cas, chapeau, sí, té tota la raó, però tot plegat també és
més important que qualsevol cosa que hagin fet els seus des de
Pelai ençà.
Criticar qualsevol iniciativa en base a la teoria de les
prioritats sens dubte pot ser un exercici polític i cívic de bon
calat. Però fer-ho com ho ha fet el senyor Cantarero, és a dir,
emprant-la com a argument definitiu en ella mateixa, simplement
revela una lamentable incapacitat política, inadmissible en qui
ostenta qualsevol forma de representació popular. Uf!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.