El cap de setmana passat els components de l'anomenada «Hermandad del Rocío», viatjaren de Palma a Lluc a través de la ruta que ells han batejat com el «camino rociero mallorquín» (Déu meu sant, ja l'hem fotuda!). La majoria dels peregrins o «rocieros», vestien segons els costums andalusos, i cal pensar que la marxa va disposar de tots aquells ingredients folklòrics "vinet, pernil i cant", i dels detalls «pintureros» extrets de la copla que li donen caràcter. Per afegitó, el clergat hi va prendre part, i quan la comitiva anunciava amb dos coets que s'acostava a un poble, el rector feia repicar les campanes de l'església com si donassin la benvinguda a la Blanca Paloma. Tot plegat no té cap importància, pensareu, i si una gent determinada és feliç així, idò que vagi de romiatge sempre que vulgui. Tanmateix sospitam que rere la proliferació espectacular de fires d'abril, misses rossieres i camins rossiers, hi ha la voluntat de fregar-nos pel nas, als mallorquins, la superioritat d'una cultura que habitualment ens ha estat presentada com a paradigma de l'espanyolitat. Contràriament a això, allò que aconsegueixen els inspiradors d'aquesta gasòfia cultural, és popularitzar una imatge d'Andalusia que no té res a veure amb l'autèntica. Molt possiblement bona part d'aquests andalusos o descendents d'andalusos que s'apunten a totes les manifestacions del folklore andalús, mai no han participat en el Rocío autèntic ni han assistit a un tablao. D'altra banda, he vist fotografies dels que feien el «camino rociero mallorquín» i no tots els que caminaven amb vestit «campero» eren andalusos, sinó que també hi havia andalusistes. És a dir, mallorquins o nascuts a qualsevol punt d'Espanya, que estimen una Andalusia feta amb les pel·lícules de Miguel Ligero i les cançons de la Piquer. Si els andalusos de debò fossin com els andalusistes d'aquí, no haurien aixecat un imperi turístic a la costa, no tendrien Doñana, ni disposarien d'una cultura lluminosa de la qual n'he estat sempre un admirador. Vull dir que els andalusos són una gent molt respectable, que no es mereixen ésser maltractats a través de la imatge que projecten d'ells els andalusistes. Ni tampoc nosaltres, els mallorquins, no hem fet res tan dolent com per a merèixer el càstig «de clavé perfumá y castañuelas» que cada primavera ens cau damunt. Tanmateix la cosa sembla no tenir remei. Després del «camino rociero mallorquín» i la Fira d'Abril d'Inca, vendran la Fira d'Abril de Son Tril·lo, el romiatge de Son Ferrer, les mostres de doma dels cavallets del senyor Ferrero i una mala fi de misses rossieres. I tots els actes comptaran amb la presència de la crema del partit conservador i de qualque càrrec alt dels socialistes que aconsegueix ficar el cap a la fotografia oficial. Deuen conèixer ells Andalusia? No ho crec pare. Però tot aquest folklore postís que empastifa el maig mallorquí, els serveix per a marcar diferències amb els participants a l'Acampallengua i a la Diada de l'OCB. Què voleu? Com aquell qui diu «entre finito y taquito de jamón engrandecen España». I, a més a més, amb l'excusa de confraternitzar amb Andalusia ningú no els retreu si fan l'indiot.