Com que ahir era el darrer dia per visitar a Palma l'exposició itinerant titulada Segells plurals pot semblar poc escaient parlar-ne justament avui, però convé dir d'entrada que, pam envant, pam enrere, l'essencial d'aquesta mostra pot ser vist a través d'Internet gràcies a la web www.om"plural.org. Aquesta és una exposició que ha estat organitzada pel Consorci de Normalització Lingüística i per l'Organització pel Multingüisme, amb el suport de nombroses institucions i organitzacions, i és una de les moltes activitats de la campanya destinada a aconseguir que els segells de correus també reflecteixin el plurilingüisme de l'Estat espanyol. En una primera aproximació sembla fàcil pensar que una campanya com aquesta només ha de servir per perdre el temps i la llavor. En primer lloc, per la irrellevància que pot tenir el fet que l'escàs text que apareix en un tros petit de paper faci difícil reparar l'idioma en què està escrit. En segon lloc, perquè aquests són uns temps de clara decadència del correu postal, a causa de la forta competència del telèfon i, sobretot, del correu electrònic. Però convé anar a pams i tenir en compte que, molt més enllà de la seva funció primigènia d'acreditar el pagament de les taxes associades al servei postal, els segells són objecte preuat de col·leccionisme, fins el punt que moltes emissions de segells de correus estan destinades simplement als col·leccionistes. I més enllà del seu valor monetari, les col·leccions de segells són una font molt valuosa d'informació de tot tipus, històrica, geogràfica, turística i un llarg etcètera que només podrien completar els bons col·leccionistes. Jo mateix he estat col·leccionista de segells i he dedicat moltes d'hores a contemplar la bellesa de les miniatures d'alguns segells japonesos, la sobrietat elegant de segons quins segells alemanys, la grandeur republicana dels francesos, la ideologia de l'Espanya franquista, la vulgaritat d'aquells altres... I així, país a país, època a època. Record, per exemple, haver quedat impressionat per la magnitud de la inflació a Alemanya, just abans de la segona guerra europea, representada pel preu milionari d'un segell visiblement imprès sobre el preu normal, de la mateixa forma que em va impressionar veure segells amb la cara del rei Alfons XIII creuada per una impactant llegenda «República Española» i que dóna una idea clara de la natura sobtada del canvi de règim. També els podria parlar de la importància que tenien en els segells de la Unió Soviètica i els països de l'est els temes i motius relacionats amb el món laboral o la tecnologia, d'acord amb la seva particular visió, contrarestada per la que els americans donaven de la seva en els seus segells que, sigui dit de passada, mai no han estat cap meravella. Doncs bé, dels prop de quatre mil segells que han estat emesos a Espanya des que es va emetre el primer, l'any 1850, només denou han dut algun text en català, set en gallec i quatre en euskera i, per consegüent, difícilment hom pot copsar aquesta realitat plurilingüe de l'Estat espanyol a través dels seus segells de correus, tot i que no hi ha cap raó ni tècnica ni legal que justifiqui aquesta mancança. Per afegitó, hi ha precedents de segells bilingües tant internacionals com a la filatèlia espanyola, tal com molt bé recorda l'exposició amb les imatges de segells del Sàhara i de les colònies del nord d'Àfrica, que varen ser mereixedores d'una deferència que, fins avui, ha estat negada per la via dels fets a les autonomies de l'Estat espanyol. És per això que el Parlament de les Illes Balears, com també el de Catalunya i el de Navarra, varen emprendre en el seu moment iniciatives legislatives encaminades a l'aprovació d'una llei sobre el plurilingüisme dels segells espanyols i que ha rebut el suport de molts ajuntaments, institucions i particulars. La iniciativa del Parlament de les Illes Balears fou aprovada per unanimitat i, segons va anunciar el seu president, serà presa en consideració en el Parlament espanyol el proper dia sis de març. Aquesta serà una bona ocasió per comprovar, una vegada més, fins on arriba la sensibilitat autonòmica de l'actual majoria parlamentària. De moment, els motius, personatges i continguts d'una de les darreres emissions postals espanyoles, no convida gaire a l'optimisme ja que es tracta d'una sèrie destinada a lloar l'influencia de «lo español» en les diferents arts: música, cine, esport, ball, ràdio, televisió i premsa escrita. Si va a dir veritat, haver de passar la llengua pel clotell d'en Julio Iglesias, de n'Alejandro Sanz o d'en Bertín Osborne convida a pensar que aquesta elecció de personatges haurà estat, fins el moment, l'acció més decidida que ha fet el Govern espanyol a favor de la promoció del correu electrònic.