Entre posar i pondre els ous

25/02/01 0:00
TW
0

Una de les regles de bona criança que em va ensenyar mumareta era aquesta: si sents qualcú que diu una paraula mal dita, no l'has de corregir; has de fer com si no ho haguessis sentit. Aquesta regla s'inclou en una de més general, que és la de no fer observacions personals com ara: dus una taca a l'americana, t'has amagrit, has engreixat, te cauen els cabells o, ben segur, pronuncies malament les palatals fricatives. Una correcció de prosòdia ben rebuda és un pur miracle. Només una vegada en la vida s'han pogut produir diàlegs com el següent: "Vostè, senyoreta, realitza les eles com a àpico-alveolars.
Ella abaixa els ulls, torna vermella i contesta en un murmuri: "Eso se lo dirá usted a todas.
Diàriament, la meva sensibilitat és objecte d'atacs. Escoltant la ràdio, mirant la televisió, llegint la premsa, assistint a una conferència o a un meeting, i ja no dic conversant simplement amb altri, m'he de sotmetre a una contínua mortificació. Jo, fidel a la norma apresa, em bec el cop, call i ho sofresc amb paciència. Però hi ha provocacions excessives, com la que motiva aquest article, a les quals he de reaccionar si no vull que el trauma acabi enverinant-me per dedins i tenga uns efectes massa destructius. És una situació de legítima defensa.

Fa unes setmanes, varen sortir unes informacions relatives a una plaga d'escarabats que ataquen els pins de Calvià, Andratx i Selva. A la darrera, hi llegesc literalment: «S'espera que l'escarabat perforador deixi els arbres sans i posi els seus ous als troncs malalts».

Ja és un consol que els ous que hi «posin» sien els seus i no els d'un altre. Ben mirat, tothom té dret a posar els ous on li convenga, baldament sia entre l'escorça i el tronc del pi en una mena de galeries. Cadascú sap quin pa l'assacia. Però la informació anterior havia precisat que era «la femella del coleòpter» la qui posa els ous entre l'escorça i el tronc del pi. I aleshores un comença a pensar: ¿a veure si allò que volia dir el redactor de la notícia era PONDRE els ous en lloc de POSAR-LOS?

La llengua catalana té dos verbs que tradueixen un únic verb castellà: poner. En castellà, diríem, per exemple: «la gallina PONE los huevos en el nidal y luego el ama los PONE en la nevera». Uns continguts prou distints s'han d'expressar amb el mateix verb: poner. Si volíem traduir la frase al català, hauríem de dir: «la gallina PON els ous dins el nieró i llavors la madona els POSA dins la gelera». I d'una gallina que pon molt, en deim que és molt ponedora. Si dèiem que és molt posadora, qualcú podria arribar a imaginar que li agrada jugar a la loteria.

El verb «pondre» té un ús prou restringit perquè només se ponen els ous i el sol; la resta dels astres també, però no és tan freqüent sentir dir que la lluna, o tal estel, s'ha post, com que s'ha post el sol. No sé si aquesta explicació arribarà a tothom qui la necessita ni si servirà de res. Jo m'he considerat obligat a donar-la. Ho exigien la meva sensibilitat de parlant mallorquí, el respecte a la llengua i la dignitat de les gallines i de tots els animals ovípars, és a dir, que ponen.

+ Vist
+ Comentat