Vint anys després, encara duren les seqüeles d'aquell intent de cop d'Estat. Fa pocs dies, el jutge Garzón citava a declarar implicats en el cas GAL en un dels molts sumaris oberts per aquest trist capítol de la història recent de l'Estat espanyol. Els GAL es fundaren poc després de l'arribada al poder de Felipe González, un president socialista (el primer des de la guerra civil) que no només patí el 23-F des del seu escó al Congrés, sinó que, més tard, també estava informat d'un altre intent de cop d'Estat previst per pocs dies abans del 28 d'octubre de 1982, data en què el PSOE guanyà les eleccions. Per tant, els socialistes entraren a la Moncloa sota la síndrome del cop i la irritació d'un sector de l'Exèrcit davant els constants atemptats d'ETA. I és en aquest context quan neixen els GAL, que al capdavall marcarien el final del felipisme i l'arribada del PP al poder el 1996 enmig d'un escàndol descomunal i amb el ministre Barrionuevo a les portes de la presó. I aquest procés de disbarats polítics, en el qual persones d'altíssima responsabilitat intentaren acabar amb el terrorisme acudint al terrorisme d'Estat, comença amb el tinent coronel Tejero pegant trets a la Carrera de San Jerónimo. Per tant, una vegada més veim com el passat és pròleg. I no solucionar les coses acaba sempre passant factura. González va fer moltes concessions per ser acceptat com a president, entre elles el GAL. Ara ho veim. I acabà fent perdre l'oremus a un PSOE que habia obtingut 202 diputats a les eleccions, l'èxit que mai ningú no havia aconseguit. Però després vengué la violència encoberta a l'empara de l'Estat. I els socialistes ho pagaren molt car. I encara ho paguen.