Arribarà que no podrem escoltar la ràdio ni mirar la televisió. Aquest plural abasta exclusivament les persones que parlam normal, que solem dir mallorquí en lloc de maiorquí, que deim hem de en lloc de tenim que, o no geminam totes les eles del món. Per què s'ha arribat a xerrar d'una manera tan lamentable en aquest país nostre és un gran misteri "per a servidor", només molt parcialment explicat per situacions anòmales i polítiques equivocades. Qualsevol tasca normalitzadora hauria de contemplar, ja, la qualitat de vida de la llengua, no només la quantitat dels que la parlen o l'escriuen, dels que l'empren en els distints àmbits de convivència. Fa empegueir sentir una bona part "majoria?" d'al.lots i al·lotes joves escupint consonants, castellanitzant vocals, galtejant les paraules, desorganitzant meticulosament cada frase de forma que només la gesticulació ens fa sospitar que s'ha volgut dir el contrari del que, gramàtica en mà, s'ha dit realment. La fesomia de la llengua parlada se'ns presenta cada dia més desfigurada per cicatrius que segurament ja no admetran intervenció de cirurgia estètica. Quina teràpia podria aplicar-se a una aital desfeta de la llengua parlada? Supòs que els mitjans audiovisuals haurien d'esdevenir refrents, models a seguir. Però, heu sentit aquests al·lots i aquestes nines que xerren per les diferents emissores? Qui pot suportar alguns-es presentadors-es de televisions de per aquí? Els heu sentit? Si per aquesta via és clar que no milloraran les coses, què podem esperar de la classe política, integrada per una minoria que parla amb normalitat i per una majoria que empra una llengua tan perfectament en consonància amb un pensament dèbil i desestructurat? Allò que no s'entén massa és que la lloable feina de normalització duita a cap per algunes institucions no sigui potenciada per uns necessaris controls de qualitat: és un contrasentit que la tasca normalitzadora contribueixi a deteriorar encara més la llengua parlada, oferint als joves un model destestable. Algú sap com es pot solucionar un problema com aquest, en l'arrel del qual, més que quaranta anys de franquisme, hi ha la manca de sentit del ridícul? Si qualcú té la resposta, que s'apressi a fer-la saber als responsables, perquè comença a fer beneit que aquí facem el ferreret defensant una llengua que aviat no sabrà parlar ningú de manera acceptable.