Supòs que llibreters estaran d'acord amb la idea que els llibres es venen sols: n'hi ha a bastament a posar"los sobre el taulell, que el comprador interessat s'atracarà a aquell que vulgui i l'adquirirà. El mateix passa amb la Coca"Cola o amb els iogurts Danone, però ni una marca ni l'altra, que jo sàpiga, no s'han aturat encara d'invertir temps i diners per captar nous clients. Té la seva lògica: qui vol Coca"Cola l'agafarà per si sol; qui no ho tengui tan clar, se n'acabarà de convèncer amb el bombardeig d'imatges que ajudaran que el gest de la seva mà no s'adreci a la competència. Que no estiri la mà per agafar "diguem per exemple" un disc de Julio Iglesias, l'edició setmanal de l'Hola o l'aventura gràfica per a ordinador que s'ha posat de moda.

Un llibre es ven tot sol, però aquesta és una excusa barata per a justificar el fet que una fira esdevingui una exposició més o menys àmplia de llibres morts, escampats sobre els taulells, confiant en l'atracció que els seus lloms, portades i contraportades puguin exercir en el sistema de temptacions del visitant.

Un llibre no és un quadre, i me jugaria la meva fal·lera lectora que hi ha moltes tàctiques més eficients a l'hora de promocionar que la de convidar els lectors futuribles a un poti"poti de llibreries on trescar, encuriosits per si mateixos i no per la seducció que l'ambient provoca, i cercar la lectura que els véngui més de gust. La Setmana del Llibre en Català és un exemple més d'aquesta desídia tan habitual que fa de moltes exposicions i cites d'aquesta ciutat esdeveniments lloables com a gest, però no tant per la seva efectivitat. Ens congratulam que institucions i entitats ens proporcionin una Setmana del Llibre en Català, dediquin a la literatura en llengua pròpia aquest espai i inversió, però més enllà del gest, el resultat és prou decebedor. Ni en dotze anys d'història, no s'ha anat més enllà d'una reunió del fons editorial en català, com si el lector futurible s'hagués d'engrescar en el ritual de regirar de les llibreries de vell en aquests temps de compres via mòbil i publicacions virtuals. Al fred que s'escola per les encletxes de la porció d'Ifebal dedicada als llibres, s'afegeixen el desordre del recorregut i el lacònic indicador de les quatre exposicions editorials instal·lades al final, no més lacònic que les mostres en si mateixes: Pedrolo, Lletra de Convit, còmic en català i poesia i teatre a l'escola, tot en un, amuntegat i certament gens atractiu. Els amants de la lectura, aquells que es congratulin "jo primera, com l'ase" d'una especial dedicació i promoció de la literatura a la nostra terra no podran evitar la tristor al cos en visitar i abandonar l'espai. Com en visitar tantes exposicions, hàbilment publicitades a premsa, que solen quedar en pintures penjades espaiosament, papers col·locats amb pulcritud dins d'urnes, i catàlegs sempre testimonials, a voltes analítics. La idea d'engrescar hi és aliena. Un coitus interruptus per a l'interessat que, estimulat amb la idea d'aquella oferta, queda a mig camí de la satisfacció. Això sí, ningú no engana. La Setmana reuneix i presenta tots els llibres publicats en català. Qui hi vagi trobarà, encara que amb feina, el llibre que desitja. Sort que els llibres es venen sols, com la Coca"Cola, i que les ganes de llegir, almenys entre els que les tenen, no necessiten més escarafalls.