Llorenç Capellà

El genoma

Llorenç Capellà15/02/01 0:00

Si els científics ho diuen, serà cert que els humans tenim el mateix nombre de gens que la rata i únicament el doble que la mosca del vi, però qualque cosa s'escapa a la comprensió de tants de savis perquè, a diferència d'aquestes altres espècies, nosaltres som capaços de desenvolupar una crueltat infinita. Un soldat israelià ha estat condemnat a sis mesos de treball a un hospital geriàtric pel fet d'haver colpejat un infant, amb la culata del fusell, fins a provocar-li la mort. Ben segur que vostès pensaran que a Israel la justícia és blana, i que els jutges tenen màniga ampla a l'hora d'enjudiciar qualsevol tipus de delicte. Però no és exactament així, perquè els israelians han copiat el model de justícia, inflexible i antipàtic, dels Estats Units. Allò que ha passat, perquè el soldat en tengui prou fregant quatre lavabos per a redimir el seu delicte, és que l'infant assassinat era palestí. De manera que aquesta criatura ja podia arribar al món ungida amb la dignitat de l'ésser, que tanmateix la seva vida estava predestinada a no tenir més valor que la d'una rata. La comparança del genoma humà amb el de la rata o el de la mosca, que acaben d'establir els científics, no té únicament una lectura anecdòtica, sinó que és la revelació filosòfica més important sobre l'existència humana que s'ha fet d'ençà del cristianisme. L'església ha estat un referent fonamental per a crear la consciència, i per a fer-nos creure que la persona era un ésser superior entre els altres éssers. Tanmateix sempre hi ha hagut esperits preclars que han proclamat que la persona no té més valor que una rata o que una mosca i, en conseqüència, l'han tractada sense miraments. A una de les darreres matances en massa que han perpetrat els integristes a Algèria, una criatura ha pogut salvar la vida encara que viurà maleint el moment que va escapar-se dels seus botxins. L'al·lot ha perdut la vista: li tragueren els ulls de viu en viu. Tal bestiesa ha passat aquesta setmana, a l'altre costat de la mar, davant ses Salines, a no gaires milles de distància de la costa mallorquina.

Comunament, quan algú s'atreveix a clamar contra la violència islàmica, s'alcen de seguida infinitat de veus afirmant que no es pot fer una interpretació correcta de tot el que passa allí, si es desconeix com va el procés social i se n'ignoren els costums.

També hem d'entendre, no em mancaria d'altra!, decisions tan extravagants com és ara que una grapada de fanàtics eduquin la joventut en el seu fanatisme i ordenin lapidar la dona adúltera. Des d'aquest altre costat de la mar, valoram el món macabre de l'islam amb una condescendència folklòrica, nascuda del convenciment que allò és un món a part en el qual no hi hem de ficar cullerada si no volem córrer el risc de sortir-ne malparats. Baroja afirmava que Europa havia de foragitar els àrabs del nord d'Àfrica, perquè uns pobles d'idees obtuses confrontants amb Espanya són sempre una amenaça per al continent. Tanmateix, Baroja, amb prou feines dissimulava la seva simpatia per les dictadures i no posava mala cara quan sentia anomenar Hitler. De manera que el seu parer no és gens de fiar, admetem-ho. No sé si a vostès els ocorre el mateix que a mi. Hi ha dies que en contemplar-me al mirall, la meva pròpia imatge em provoca odi. Em deman, jo som una vida més dins aquest mapamundi enorme que és la Vida en majúscula? I sí, ho som. Els meus trenta mil gens són idèntics als de qualsevol altra persona i als d'aquell moscard impertinent que ara mateix he esclafat a la paret. Al Canadà i als Estats Units s'ha posat a la venda un videojoc en què el jugador assumeix el paper d'un etarra o d'un irlandès, i dispara contra els policies i els empresaris que apareixen a la pantalla. L'han comercialitzat, aquest joc, uns altres empresaris que són part de la classe dirigent d'uns països que consideren els policies garants de l'ordre establert. És a dir, que tot fa pensar que, en contra de la teoria dels científics, hi ha humans que tenen el genoma calcat al de qualsevol animal carronyaire.

Vulgues no vulgues, això del genoma permet divagar moltíssim. Fins i tot dóna peu als acudits fàcils i insubstancials. Gairebé al mateix temps que ens assabentàvem que l'home blanc i l'home negre tenen un mateix mapa genètic, els quatre espavilats de sempre ens feien saber que la lluita d'Arzallus per la independència d'Euskal Herria ha perdut sentit. L'enginy dels oportunistes és absolutament patètic. Em pos davant el mirall i em dic: els meus trenta mil gens són com els d'ells? I no: no ho son, de cap manera. Els científics, des de la seva saviesa infinita, haurien de tenir el deure moral de fer-nos creure que, de tant en tant, s'equivoquen. Seria un consol.