Organitzada pel Consell Insular de Mallorca, dilluns passat va tenir lloc la primera Jornada sobre la Societat de la Informació. Un dels principals objectius d'aquesta activitat, que cal esperar que serà només la primera d'una ben necessària sèrie, és contribuir a crear estat d'opinió sobre la societat de la informació i del coneixement entre els diferents agents "administració, empreses i ciutadania" respecte del paper que tenen en la tasca de facilitar la incorporació d'aquesta terra a l'aspiració de millora de qualitat de vida que ha de venir de la mà de les noves formes d'activitat econòmica, d'aprenentatge i de relació que ofereixen les tecnologies de la informació i de la comunicació. No és gaire agosarat dir que la revolució industrial va passar de llis per aquí i, que tot plegat, els seus beneficis només arribaren gràcies a un dels subproductes d'aquesta revolució com és el turisme. Però la riquesa i benestar que, per alguns, va significar el turisme, no han estat aprofitades fins ara per assentar les bases d'una forma d'activitat econòmica alternativa i complementària al monocultiu turístic. De tal manera que la darrera revolució de totes, la de la societat de la informació i del coneixement, la que hauria de permetre sobreviure més enllà del pur consum de territori sembla haver caigut en la més absoluta de les indiferències, com si la cosa no afectés en res i per res una societat entestada a passar per farta i dormida, tot donant la raó a tots aquells que ens colpegen amb unes xifres embulladores i mal interpretades que pinten un miratge d'un paradís on les llonganisses només serveixen per fermar els cans que no duen collarets d'or i diamants. Ja fa temps, des de l'any 1994, que la Unió Europea va llençar com una aposta decidida de futur i, sembla que ferma, l'adopció generalitzada de les tecnologies de la informació i de la comunicació com a mitjà per modernitzar l'estructura social i econòmica d'una vella Europa que, malgrat els esforços de la Unió, veia impotent com, una vegada més, els Estats Units li passava la mà per la cara, gràcies a projectes emblemàtics com el de les autopistes de la informació i d'altres, que han fet possible un avançament tecnològic i econòmic pràcticament insalvable. La carta de navegació per a aquest viatge a Icària, on el que importa no és arribar si no tot el que es pugui aprendre i fer pel camí, és l'informe encarregat per la Comissió Europea a un grup d'experts, encapçalats per Martin Bangemann, i que no dubta a assenyalar com una única via la que obren les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Posteriorment han aparegut iniciatives més concretes que expliciten com s'han de cobrir les primeres etapes d'aquest llarg viatge. I aquí, com si res, entestats només a veure els perills d'Internet; si el paper desapareixerà o no com a suport de llibres i diaris, i obrint un mur de lamentacions sobre la barrera digital, aquesta divisió entre els que tenen i no tenen, ensems que deixam en mans de Telefónica i d'altres operadors de telecomunicacions decisions tan importants sobre el futur com quines ciutats tendran o no una infraestructura escaient de telecomunicacions, una infraestructura que sigui compatible amb les necessitats de les noves formes de fer i viure, com ho són avui l'aigua i l'energia. L'observatori que es va presentar dilluns neix amb la voluntat de proporcionar tota casta de detalls sobre la societat de la informació i Mallorca, ensems que ha de servir per a proporcionar un lloc on siguin recollides les inquietuds i iniciatives sobre aquest tema, que n'hi ha. Així que ja ho saben on anar per demanar tot allò que volien saber sobre la societat de la informació i no s'atrevien o no sabien aquí demanar-ho, àdhuc pot ser útil per aquells que ni sabien que calia fer-se preguntes sobre això. L'adreça és osi.conselldemallorca.net i, en el més pur esperit col·laboratiu d'Internet necessita de les aportacions de tothom per funcionar. Que no sigui dit.