El món es redueix a zeros i uns, tal com els éssers no són més que gens, i tu només el doble d'un cuc. Una altra raó per justificar les trepitjades: la ciència ens iguala a la baixa; entre Dostoievski i qualsevol articulista hi ha menys distància orgànica que la que separa un il·luminat d'un psicòpata. Aquí la màgia: no hi valen excuses. Qui no escriu com Shakespeare és perquè no vol "rialla. O deu ser que Shakespeare, com Einstein, Welles i Nietszche, són accidents provocats per un error en el software, la cultura "o la culturització. No calen lobotomies: n'hi ha prou amb programari, fins i tot sense els estímuls pavlovians de Huxley, per conduir l'audiència a enaltir un josemari qualsevol a la categoria de líder polític. La bajanada crea bajanades i indocumentats que creuen i creen més bajanades, i no són capaços de distingir cap Van Gogh entre els pintors del seu temps. Per això els Van Gogh, com els Kafka, triomfen després de morts, quan ja no es poden negar a ser icones de la ciutat que els va deixar anar. Aquí va jeure Chopin, llàstima que el llit el cremàs qualcú quan el tísic-estranger-de-la- dona-rara va fugir cap a qualsevol altre costat on pogués compondre sense sentir-se en la gàbia d'un zoològic. (Tota aquesta disquisició per referir-se a l'estrena d'un best-seller que encara hem d'aprendre a llegir, el llibre de la vida, en diuen, genoma. El mateix dia que el món coneixia que sabem menys del que ens pensàvem i que som menys del que volíem, aquí es presenta un observatori necessari però eteri i virtual, com la virtualitat que ens lliga via arroba. Si no en perdem detall, potser en l'espai multidimensional de les xarxes hi trobarem també continguts-accidents. Només caldrà que ni els dirigeixin, ni els polititzin, ni se n'aprofitin "$" ni els prohibeixin "laissezfaireUlliurexpressió.net).