És el mateix de sempre, no sé per què encara em poden arribar a
indignar aquestes coses, tants anys amb diferents persones, però
idèntiques actituds, golafreries, posats inhòspits pel personal
magre de butxaca. Bush inaugura el seu mandat amb la promesa formal
de la reforma educativa. Les escoles públiques no funcionen com
cal, així com toca, el fracàs escolar és molt alt, la violència va
amb augment dins les aules. Solució?: introduir un sistema de
beques per subvencionar les famílies que duen els seus fillons als
col·legis privats o religiosos, que és la gent com toca. Cap
problema. Provar d'arreglar les públiques? Intentar trobar el motiu
o motius pels quals no funcionen be i esmenar-los, apaivagar-los
almenys? No ca, ben alerta! I un be negre! Les seves filles, els
fills dels seus amics que li han fet costat econòmic a la campanya
electoral, no hi van a les públiques. Apa, xec escolar i tira
milles, que qui dies passa, anys empeny. Hem de saber on tenim el
tall, deu haver pensat ell, el Bush, el nou xerif mundial.
I per afegitó, la promesa de política de rearmament, fer una
nació més forta encara i així poder xulejar més, posar en marxa
allò del capell galàctic i demés filigranes còsmiques. Fotre, i les
fàbriques d'armes estan en plena producció i no hi ha una sola
guerrona per anar-hi a cremar míssils, ni míssils anti míssils ni
res de res! Es tractarà d'improvisar-ne alguna prestet, ben d'hora,
ja ho veureu, per l'Àfrica, per Centreamèrica, onsevulla. No són
temps de dormir de demés i que s'acumulin els residus d'urani
empobrit, subproducte de les centrals nuclears, dels submarins,
dels portaavions... S'ha d'aprofitar el saïm vermell de les
calderes, en haver acabat d'obrar el porc, sempre s'ha vist,
això.
I de tot allò darrer que va deixar disposat el Bill Clinton
abans de fer el boliquet entre somriures de foto i deutes, com són
ara les mesures de prevenció d'accidents laborals, o l'obligació de
proves bacteriològiques a totes les indústries càrniques i
matanceres, de moment que dormin el somni dels justs, tranquil,
assossegat, profund, ja ho veurem més avant... No fos cosa que hi
trobassin alguna espongiformitat i se n'anàs en orris tota la
indústria dels «perritos» i les hamburgueses, i això, de cap
manera, fins aquí podíem arribar... I llavors: el que no es sap, no
es pot témer, au, punt en boca i a callar com el mut del fogó de
can Gil, que semblava que ho sabia tot però no ho volia dir. I
referent a la reducció d'imposts que ha promès l'home en campanya
electoral, a mi m'ha revingut dins el cau de la memòria l'acudit
del mosset d'escultor que començà a fer feina a un taller i el
mestre li digué: aquí tens una bona soca de la millor fusta, n'has
de treure un Sant Crist, que en sabràs?. Sí, sí, bé, bé. Quan,
després d'un parell de dies el mestre va anar a veure l'escultura
com anava, es trobà amb què gúbia i mosset havien fet molta feina,
hi havia porgueres pertot arreu i el tronc s'havia reduït
moltíssim, quasi no en quedava, i: Què sortirà aquest Sant Crist,
qualque dia? I el mosset: no us preocupeu, mestre, si hi és aquí
dins el Sant Crist dels nassos, sortirà, vaja si sortirà! I venga
cops de masseta a la gúbia! O sia, si el Bush redueix imposts,
coneixent el seu tarannà de paparra grassa i aferradissa, i el
contingent del capital que l'ha situat allà on és, pens que la
reducció sortirà del darrer trosset de fusta de la butxaca
esquifida dels més magres del panorama econòmic ianqui, o no
sortirà, com el Sant Crist del mosset. Ja ho tocarem en les mans,
ja, ben aviat. Un poc de respecte per a ell, dius, Joan? Jo sols
respect allò respectable, avui per avui.
De tota manera, és el que hi ha i a aquestes noces es serveixen
aquestes dolces. Sembla mentida que encara no m'hi hagi sabut
acostumar a les justícies «convenients», les prepotències dels
polítics, la gent que comanda en lloc de governar... Sembla
mentida.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.