El Consell de Ministres aprovà divendres el Pla hidrològic estatal, impulsat pel ministre de Medi Ambient, Jaume Matas. Seria un error restringir la polèmica que s'ha suscitat al voltant de l'aprovació del Pla Matas a l'àmbit de la qüestió hidrològica. El Pla Matas la desborda plenament. El Pla Matas du a la superfície una qüestió pendent que s'arrossega des de fa molts d'anys: la de la vertebració de l'Estat espanyol. Si Aragó fos una comunitat autònoma rica, equilibrada demogràficament, és molt probable que el transvasament de les aigües de l'Ebre no hauria suscitat l'agre debat a què assistim. No és que el Pla Matas hagi dividit Espanya "i el PSOE, lògicament, com a partit d'implantació estatal i defensor de l'Estat. El Pla ha posat el dit a la nafra. La principal beneficiària n'és València, una comunitat rica i que vol liderar un pol de desenvolupament alternatiu a Catalunya. El principal perjudicat n'és Aragó, representant de l'Espanya interior, despoblada i pobra. Seria molt discutible que des de perspectives diferents a les del president Aznar hi hagués insensibilitat respecte d'aquest problema. Però, en el seu cas, resulta imperdonable. Els mateixos que ataquen la Generalitat de Catalunya i l'acusen d'insolidaritat cap a comunitats menys desenvolupades econòmicament no poden condemnar Aragó en benefici d'altres autonomies. No es pot exigir als nacionalistes la visió d'un Estat en què no creuen. A Aznar i al PP, sí.
• Ja n'hi ha prou
El reportatge que avui publica Diari de Balears sobre el desmesurat creixement urbanístic d'Andratx posa en relleu dues qüestions. Calvià, ja superat per Llucmajor, no és l'únic símbol de la balearització. El càncer s'ha estès i reclama mesures. El Govern s'ha compromès en la redacció d'una segona onada de mesures proteccionistes i el Consell, a la redacció d'un pla territorial. Cap d'aquestes dues institucions no pot permetre's tancar els ulls a la realitat que mostra el reportatge sobre Andratx.
