Creus

A aquesta joventut desmemoriada és fàcil fer-la combregar amb rodes de molí, senyor Fageda. Què es pot esperar d'un batle que sembla com si s'alegràs íntimament de rebre un despertador i corre a explicar-ho per telèfon al cosí ministre, davant les càmeres, sense cap tipus de vergonya? Tal vegada que proposi retirar la fusta i fer-la de pedra, la creu, perquè no caigui mai la memòria dels vencedors, que aquests sí que se'n recorden? No es pot transformar un símbol de força esclafant en un cant a la concòrdia; argumentar que hi podria haver qualcú que se sentís ofès per la desaparició de la creu dels caiguts demostra que els únics «tolerants» són uns altres. Si encara és l'hora de demostrar que tot està oblidat, com no es cansen de repetir una vegada i una altra per justificar el manteniment de certs homenatges, tomin-la. Almanco en el seu lloc no hi ha espai per fer-hi ni un camp de polo ni un hotel de luxe "Royal Parcdemar", així que la iniciativa de Patrimoni no la podrà titllar ningú d'especulativa. A no ser que els amics d'aquest geni capaç de fer creure a un capellà que la mare de déu nom Joana ja hagin reservat els trossets de creu per vendre'ls a museus de tot el món com si datàs de l'any 33 dC. Tot és possible a Can Piquipugui.