El Grup d'Opinió d'Arquitectes ha manifestat el seu punt de vista sobre el front marítim de Palma. Està molt bé que alguns arquitectes mantenguin una certa consciència cívica "o, per dir-ho de manera que ens entenguem tots, està bé que alguns arquitectes no es deixin engolir per aquest remolí de renou i fúria que és la construcció/destrucció de Mallorca; o, més senzil encara, que es mantenguin en el territori del sentit comú. Hi ha una certa tradició d'arquitectes atents als components socioculturals de la seva feina, però val a dir que entre nosaltres són ben poquets, quatre gats i el poeta. La majoria s'ha dedicat a dibuixar al dictat i a posar la firma. Per a aquests, Mallorca no ha estat mai un país ni tan sols un paisatge, sinó un sòl. Responsabilitzar-los de l'apocalipsi és injust, perquè darrere hi ha uns constructors, uns especuladors, uns polítics i, en definitiva, una societat. Però aquest argument no pot esdevenir coartada exculpatòria. El gremi dels arquitectes té una greu responsabilitat en aquesta desvergonyida entrega del país al desbarat sistemàtic, al mal gust, a la conversió de tantes parts de l'illa en purulència difícilment reversible. Per tot això i més, l'aparició del Grup d'Opinió d'Arquitectes és una fita en la vida d'aquest país. Passa, de vegades, que les fites s'esborren massa aviat: per indiferència social i/o per acció decidida de les administracions. Aquesta nova compareixença del Grup ve marcada pel seu caràcter extremament revolucionari: demanen seny, demanen que les coses es puguin parlar civilitzadament abans de prendre decisions que poden avariar el futur. Com es pot entendre en una societat civilitzada l'acció d'un grup tan revolucionari que s'atreveixi a demanar sentit comú? S'hauria d'entendre que, efectivament, el sentit comú és revolucionari, ja que se n'ha prescindit en gairebé totes les grans iniciatives "i no parlem de les mitjanes i petites" dutes a terme en aquest país: des de les faroles d'en Rodríguez fins al Bon Sosec d'en Fageda, passant per la conversió d'un torrent en riu o l'adjudicació de les obres del túnel de Sóller. I, si fa falta una revolució en aquest país, és que s'ha arribat a un extrem en què no es troba altra sortida: això és el que vénen a dir aquests arquitectes. Pareix molt elemental. I ho és. Però ens ho havien fet oblidar: s'ha posat en relleu, per exemple, amb motiu del que pot ser el futur front marítim de Palma.