Un enterrament irregular

TW
0

Diumenge passat, uns excursionistes descobriren un enterrament irregular de vaques a Son Servera. El fet ha estat confirmat per la Conselleria d'Agricultura. En aquest moment, en què la preocupació social frega la psicosi, l'actitud del ramader que ha actuat d'aquesta manera no tan sols és irregular i, com a tal ha de ser castigada, sinó que perjudica molt la resta de companys del sector. Qualsevol intent de botar-se la normativa incrementa l'alarma social, perquè les pràctiques obscures són els fonaments sobre els quals s'edifica la sospita dels consumidors. La Conselleria d'Agricultura, conscient de la gravetat dels fets, no tan sols ha de multiplicar els controls. Té l'obligació, un cop concloses les investigacions, d'imposar una sanció exemplar als infractors. Tots els empresaris agrícoles han de comprendre que només la transparència informativa i el rigor amb què s'apliquin les regles seran útils per superar la crisi i recuperar la confiança que han perdut els consumidors. El cop que rep el sector amb el descobriment de l'enterrament irregular és tan fort com si s'hagués descobert un animal afectat per la malaltia. L'efecte de cara a l'opinió pública pot ser irreparable. Ho repetirem: l'Administració ha de sancionar amb contundència; els ramaders han de ser conscients que les irregularitats no els protegeixen de res.

• Postpujolisme traumàtic
La legislatura catalana estarà marcada per la successió de Jordi Pujol. Aquesta és la clau amb què juguen els partits del Principat. Aquesta fou la raó del nomenament d'Artur Mas com a secretari general de Convergència i aquesta fou la raó perquè després fou «ascendit» a conseller en cap. L'altre aspirant al delfinat, Josep Antoni Duran i Lleida i el seu partit Unió Democràtica s'han sentit ferits. I aquesta és la raó de la dimissió de Duran i Lleida, que ara, fora del Govern, tindrà les mans més lliures per maniobrar. La renovació des del poder també és traumàtica, com sap molt bé el PP a les Balears. Si la coalició que ha governat sempre Catalunya no actua amb prudència, l'únic que aconseguirà serà obrir les portes del Palau de la Generalitat a Pasqual Maragall.