L'estudi o pròleg del llibre «Camps de marina i suburbials» és també una obra d'art. És molt positiu, crec jo, a la nostra cultura i a la cultura general de tots els pobles, que un poeta viu, com és en Jaume Pomar, parli bé d'un altre poeta viu, com és en Tomeu Fiol, sempre amic i veïnat de pàgina dues o tres vegades cada setmana. Es veu que tornam vells, perquè, fins i tot, surt alabat, entre les «glòries nacionals» de l'esmentat pròleg, el nom d'un paisà meu, molt intel·ligent i molt lletraferit, que sempre que veia venir el poeta que no vull repetir, partia escapat i deia: «Me'n vaig, que aqueix pardal em du mala sort». Érem joves, és clar, quan dilatàvem converses i trobades als bars de Ciutat...