Els darrers dies d'aquest mes de febrer tendrà lloc a Nova York
la Setmana de Cultura Catalana, un conjunt d'activitats destinades
a donar a conèixer productes de la cultura catalana al mercat
nord-americà. La principal novetat d'aquesta lloable iniciativa és
la coorganització de l'esdeveniment entre la Generalitat de
Catalunya i el Govern de les Illes Balears, fet que permetrà que hi
hagi una nodrida representació illenca dins el programa d'actes,
amb una gens menyspreable difusió del nom de les Illes Balears i la
seva identificació amb la cultura catalana.
És de vital importància que ens adonem que l'única manera que la
nostra llengua i cultura puguin desenvolupar un paper dins el món
de la globalització que s'està gestant és que ajuntem esforços. És
evident que una cultura com la nostra compartida només per una
desena de milions de persones no pot competir en quantitat de
produccions amb les cultures angloamericana ni hispanoamericana ni
francesa, però això no significa que hàgim de renunciar a ser
coneguts i reconeguts internacionalment, sinó que cal treballar
perquè ens vegin com una realitat singular, capaç d'arribar sense
intermediaris i interessar a persones d'arreu del món en la nostra
gastronomia, la nostra música, la nostra literatura o la nostra
pintura.
Aquesta no és, emperò, una tasca fàcil, ja que partim d'una
situació de prou desconeixement dins l'àmbit internacional. Basta
dir, per exemple, que moltíssims estrangers se pensen que la paella
és un plat típic espanyol, o que a Mallorca la música tradicional
és el flamenc.
Seria absurd pensar que les nostres illes, per elles mateixes
tenen prou capacitat per encarar una tasca tan dura com aquesta,
així que, el més assenyat és ajuntar esforços amb els altres
territoris de parla catalana per promocionar conjuntament els
nostres trets diferenciats i les nostres produccions culturals. Cal
que ens adonem que o ens salvam tots plegats o desapareixem tots
plegats. Iniciatives com la Setmana de Cultura Catalana a Nova York
són del tot necessàries, però quedaran coixes si no reben també el
suport d'Andorra, el País Valencià i la Catalunya Nord i
escriptors, músics i actors d'aquestes contrades no contribueixen
amb el pes que els pertoca en la promoció del conjunt de la nostra
cultura.
De la mateixa manera, l'institut Ramon Llull, destinat,
precisament, a la difusió internacional de la llengua i cultura
catalanes, necessita també la contribució de tothom i no únicament
de la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears.
Caldrà que els seus promotors no estalviin esforços per tal
d'aconseguir ampliar el nombre de socis.
Cal recordar el símil de la mata de jonc que ja Muntaner, en el
segle XIII feia servir per reclamar la unitat d'acció entre els
distints territoris dela Corona d'Aragó i els regnes de la seva
nissaga. Una branca de jonc és molt bona de rompre, però si
n'ajuntam unes quantes i les lligam ben fortes, ja no hi ha cap
home capaç de rompre-les.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.