Fe

A dilucidar el cas d'en Jaume Santandreu, cal distingir que l'actuació, àdhuc la representació, cristiana autèntica, a sinó d'estricta humana, no pot ser mirada d'externa sense la interna de la fe vertadera: una, santa, catòlica, apostòlica, nul·la, sense, falsa, si contrària, a la fe vera, que viva, que obra en amor, des que obra en el Déu, que és l'Amor: «qui no ama, no coneix el Déu, perquè el Déu és Amor», i qui no coneix el Déu, a molta que parli amor, no ama, i vana la seva obra... «caritat emperò no haver, de no res em serveix». A gran que aparença de cristiana, sols de mera obra humana, a vertadera posició de tal, no d'hipòcrita cristiana, de no en esperit i veritat. Falsa tota pretensió de creure en Jesús que no el Crist: «qui és mentider sinó qui nega que Jesús és el Crist?, aqueix és anticrist "des que no pot actuar en nom del Crist sinó de no", que nega el Pare i el Fill». I del mateix creure en Jesucrist que no el Fill del Déu: «aqueixes coses us escric a què sapigueu que teniu la vida eterna els qui creieu en el nom del Fill del Déu»: en el Ver del Ser. I per Jesucrist al coneixement ver del Déu: «sabem que el Fill del Déu vengué i ens donà discerniment perquè coneguem el Déu Ver i estiguem en el Ver en el seu Fill Jesucrist, aqueix el Déu Ver i la Vida Eterna». I de bell nou patent: «al Déu ningú l'ha vist mai, l'Unigènit del Déu, Sent en el Si del Pare, aquell ens assabentà»: «que la carn a no res val, l'Esperit el qui vivifica».