Fa moltíssims d'anys, a una casa de dispesa de Barcelona, vaig conèixer un català molt xerraire que havia tornat feia poc de Cuba i parlava castellà. Una de les seves frases preferides, que en aquells moments em va venir molt de nou, era aquesta: «No hay que confundir el tocino con la velocidad». Em fa l'efecte que la proposta de reduir la velocitat màxima autoritzada en carretera a 80 quilòmetres a l'hora és un exemple ben palès d'aquesta estranya confusió. Jo, almanco, no crec que tengui massa sentit condemnar la velocitat com a culpable de l'impresentable nombre d'accidents a les nostres carreteres. Més aviat me sembla que és una excusa fàcil per no entrar a plantejar i resoldre el vertader problema, que no és la velocitat, sinó l'educació vial. En aquest sentit, el primer precepte que hauríem d'aprendre quan volem treure el carnet de conduir és tan senzill com això: La velocitat a la qual es pot circular està en funció de les condicions del trànsit i de la carretera. De fet, és molt més perillós circular a 80 per hora per la carretera de Llucmajor a Porreres, posem per cas, que a 180 pel tram d'autopista entre Santa Maria i Inca. El responsable d'un accident no és la velocitat, ni tan sols, si m'apuren, l'estat de la carretera, sinó el fet de circular-hi a velocitat superior a la que permet el seu estat. Si és estreta, amb molts revolts pronunciats i mal peraltada, és evident que no s'hi pot circular a més de 60 per hora, posem per cas, encara que la velocitat autoritzada sigui molt superior. I a l'enrevés: El perill més greu circulant per autopista no prové del que circula a 140 per hora, superant una velocitat màxima autoritzada que m'atrevesc a qualificar d'insuficient, sinó dels energúmens que circulen a 80 per hora, pel carril esquerre, com és natural, i que no et deixen pas encara que els facis un concert de botzina o un festival de llum i so. Però si t'apleguen a 140 per hora per l'autopista et posen una multa, i no et diuen res si vas a 80 pel carril esquerre o per la carretera de Llucmajor a Porreres. Per això, estic convençut que el problema bàsic és d'educació vial, i per tant, en aquest cas, d'autoescoles. Les coses han canviat molt a les nostres carreteres des que em vaig treure el carnet, però tota la informació que m'arriba sobre el funcionament de les autoescoles d'avui em confirma la meva pròpia experiència de fa tants d'anys: Les autoescoles ensenyen a manejar el volant, l'embragament i els frens i a fer amb un mínim de perícia les maniobres necessàries per aprovar l'examen. Però no ensenyen a conduir, és a dir, a «estar» dins el trànsit adaptant-te a les circumstàncies i sense fer més nosa de l'indispensable i justificable. Com que això és així, la reducció de la velocitat màxima autoritzada a 80 per hora no té cap sentit, si no és el d'augmentar la recaptació en concepte de multes. Per aquest sistema és ben segur que no augmentarà la seguretat a les nostres carreteres. La seguretat augmentarà amb uns conductors que entenguin perfectament què vol dir conduir. I sancionant sense contemplacions, això sí, els irresponsables i incorregibles entossudits a demostrar no sé què a base de posar en perill la seva vida i la dels altres.