Camp de futbol

En canvi, el que he trobat indigne és l'Apunt que l'acompanya, que, en no anar signat, he de suposar que expressa l'opinió del vostre "fins ara, també meu" diari. He dit indigne "i perdonau-m'ho" perquè és una opinió del tot tendenciosa, sectària i manipuladora de l'opinió pública; gos a dir que al servei dels poders que tenen interessos en tot aquest afer. Ja el títol, «Per a tots», és demagògia de la més barata: suposa que els dos-cents veïns i busques que haurem de patir el que ens queda de vida les botzines, els crits i totes les altres demostracions de civisme i bona educació amb què aquest esport educa la joventut ens volem apropiar d'allò que no és nostre. Tot això és ofensiu i injust. Jo que me'n fot del que en facin, l'únic que vull és poder estar tranquil, en silenci, a casa meva, sense haver d'aguantar la neurastènia d'uns crits i uns renous que no em van ni em vénen. I això ja no crec que ho pugui fer més. Quina democràcia és aquesta que per satisfer els capricis d'uns, encara que siguin compartits per molts, obliga uns altres a acceptar l'inacceptable o vendre la casa i emigrar?

Després hi llegesc: «Se suposa que els veïns que compraren les seves cases al Secar de la Real no estaven informats sobre la possibilitat de construcció del camp de futbol». Doncs això és suposar massa. Els veïns dels dos carrers afectats no som beneits i, abans de comprar res, molts de nosaltres ens assabentàrem que el trast de la discòrdia era destinat a zona escolar i a equipaments esportius. Això què vol dir? Evidentment, que s'hi podrien fer una escola o institut i instal·lacions esportives. Tot i així, assumírem un cert grau de risc, en el convenciment "i aquí és on férem aigua" que, havent-hi altres llocs a la mateixa barriada, però fora dels nuclis urbanitzats, per practicar aquest esport, dins la urbanització el que acabarien fent seria un complex esportiu multiús, que no interferís en la vida dels veïns i que pogués servir no només als al·lots mascles en edat de jugar a futbol, sinó a una majoria de la població. Si hem estat ingenus en alguna cosa ha estat a creure en el sentit comú i en la bona fe de les persones i "especialment" del nostre ajuntament.

Dient que «molts de veïns d'altres barriades de Palma tampoc no ho sabien quan es construïen altres camps de futbol o instal·lacions d'aquest tipus» què ens vol dir l'autor de l'Apunt? Que, com que els han fotuts a ells, ara també ens poden fotre a nosaltres? Si és així, no cal parlar de res més: és la mateixa mentalitat del ministre aquell que diu que fa les coses per collons.

A continuació, llegesc que «sembla que es destinarà al club La Unió». Bono, com és que ara diu que ho sembla si al principi de la informació el Sr. S. Bennasar assegrava que el camp de futbol «serà gestionat per l'entitat esportiva La Unió»? Tan poc de fiar és aquest senyor? Ara vol dir que el que «serà» només ho «sembla». Però, clar, això va bé per amollar fim i dissimular un poc qui són els vertaders beneficiats "que estan encorreguts de dir-ho?" i, a la vegada fer veure que els qui no hi estam d'acord parlam de coses que no sabem.

Més avall, l'autor de l'Apunt escriu que «allò que sí que és cert és que la ciutat necessita més camps de futbol perquè els practicants en són molts». O sigui, que això sí que és cert i tota la resta, fins i tot perjudicar els veïns, són punyetes.

Però la mala bava encara no se li ha espassat: tot i reconèixer que el projecte actual no és bo, sentencia que «no és just que es negui l'existència d'un camp de futbol a la contrada, sigui quin sigui l'equip que hi jugui». En voleu més, de mentides? A la «contrada» ja n'hi ha un "però, si ho diu la mateixa informació del diari!" i, molt a prop, però fora del nucli urbanitzat, hi ha un solar qualificat per a aquests usos.

A una reunió que organitzaren veïns afectats per tractar de cercar alternatives, membres del club esportiu «La Unión», que es diu així i no «La Unió» com es vol fer veure al diari, i de l'«Associació de Veïnats» no els deixaren parlar ofegant la seva veu amb uns molt futbolístics crits. Egoistes, sou uns egoistes!" cridaven els molt altruistes i educats seguidors del panem et circenses. Ara, l'Apunt, cínicament, reclama que «tothom ha de cedir una mica per garantir la convivència». Ells no han cedit, nosaltres no podem endur-nos les nostres cases i l'Apunt s'afegeix, com la piconadora que fa dos mesos que ens eixorda i que, de sol a sol, fa tremolar sense treva els vidres i les cases totes, a la veu de la brutalitat i la intolerància.

«Sou més, però no teniu raó. El futbol no ha de ser una obligació» resava, fa uns dies, una pancarta penjada a la façana de casa meva.