Reforç positiu

«Li vaig dir que venia a ser una cosa com ara tenir una televisió i un vídeo sense que estiguin connectats a cap casta d'antena». En Xisco alena profundament i s'atura un moment, satisfet, amb la intenció de donar temps suficient als seus interlocutors perquè assimilin la profunditat de la seva analogia, després segueix: «Però vos pensau que aquell babau ho va entendre gens ni una mica? Ca! Estava molt més preocupat per les brutors que la seva filla, un angelet de devers 14 anys, pogués trobar i veure si deixava que li connectessin a Internet el flamant i ultramodern ordinador que li acabava de comprar. I sabeu el que és pitjor? Que encara em vaig d'haver d'empassar les meravelles que contenia aquell DVD escolar que li havien regalat amb l'ordinador». Un cop de puny, no gaire violent, damunt la taula referma la indignació que va corprenent en Xisco a mesura que recorda la magnífica sessió de mapes escolars amb la qual va ser recompensada la seva resposta al crit d'auxili del seu veí, quan se li havia quedat en blanc (en negre, més ben dit) la pantalla de l'ordinador que tot just havia comprat. Un cop resolt el problema de la forma habitual, és a dir apagant i tornant a engegar l'ordinador (un pc amb windows, és clar), el veí agraït, l'havia volgut obsequiar amb la contemplació de la vuitena meravella del món que aquell DVD contenia i que li donava l'argument essencial per demostrar que era del tot innecessària l'exposició de la innocència de la seva filla a la selva d'Internet. Na Carme fa befa d'en Xisco, primer per haver acudit al reclam del seu veí i, segon, per fer d'advocat de causes perdudes: «Xisco, ja està clar que no pots bravejar de tenir gens de mà esquerra: Reforç positiu, només funciona bé el reforç positiu. Li havies d'haver dit que allò que veia era fantàstic, que no havies vist mai un DVD tan preciós, però que a Internet hi havia moltes de coses que l'empataven i, fins i tot de millors!» El discurs de na Carme segueix, tot intentant que en Xisco entengui que la reacció d'aquest veí seu és la conseqüència natural del bombardeig constant de males notícies associades a Internet, notícies que vinculen la xarxa a virus, pedòfils, estafes, terroristes i qualsevol casta de malifetes. Segueix «Veus el que vull dir amb això del reforç positiu? No n'hi ha gaire respecte d'Internet». En Xisco rep aquestes paraules amb un gest proper al cansament d'aquell que ja ha passat, debades, per tot. Però na Carme no afluixa i explica que ella també havia estat escomesa, més d'una vegada, per veïns o coneguts que li havien manifestat la seva preocupació perquè els seus fills demanaven, amb insistència, l'accés a Internet. Recorda que, a partir d'un moment determinat, va abandonar la resposta de manual, la que contraposava els perills d'Internet als de sortir al carrer ensems que destacava els beneficis per a les noves formes d'aprenentatge que podien experimentar els seus fills a través d'Internet, i va adoptar formes de resposta més agressives: «Dubtes si has de facilitar la connexió del teu fill a Internet? I tu? Ets tu qui s'ha de connectar a Internet i així, de passada, guanyaràs un altre punt d'encontre i comunicació amb el teu fill!» Na Carme insisteix en què molt poca gent veu Internet des d'aquesta perspectiva, que quan hom parla de la barrera digital, aquesta separació entre els que tenen accés i els que no en tenen, tothom pensa en una barrera entre el primer i el tercer món. I molt poca gent pensa en la barrera digital entre generacions en una mateixa família. Una barrera que només es pot salvar en una direcció i que no és precisament la que va de fills cap a pares o de joves cap a grans perquè, tanmateix, l'altra direcció, la bona, és la que enriqueix (i no es tracta de diners) tothom. No em queda més remei que fer meves les idees, magnífiques idees, de na Carme.