La biblioteca de Cort

No m'he explicat mai quines degueren esser les raons per les quals la Caixa va deixar de prestar aquest extraordinari servei cultural a la població, quan de vegades fa la impressió que dilapida doblers en activitats incomparablement més poc profitoses per a la cultura. Ho he comentat més d'un cop amb altres persones: en aquell temps quan no hi havia un duro, la Caixa sostenia les biblioteques; ara que els doblers li vessen, que no sap que n'ha de fer, les abandona. Paciència.

La de Cort, sostenguda per l'Ajuntament, sembla orientada sobretot cap a la funció d'una biblioteca popular. Ho sembla almenys per les noves adquisicions, adequades a un públic majoritari. Hi ha el repertori d'obres de consulta indispensables: diccionaris, enciclopèdies, manuals de diverses matèries, etc. Més que per fins d'alta investigació, jo diria que els lectors habituals hi van o bé per fer-hi treballs escolars (molts dels lectors fan cara d'estudiants), o bé per a lectures d'entreteniment. Crec que les seccions més aprofitades són les de diaris i revistes il·lustrades. Té un servei de préstec a domicili, especialment apropiat per als llibres que s'han de llegir sencers, d'un cap a l'altre.

No en tenc xifres a mà, però a cop d'ull sembla que, en els darrers vint-i-cinc anys, el nombre dels lectors s'ha incrementat molt. A segons quines hores, és difícil trobar-hi lloc per seure. Això podria atenuar una mica el pessimisme d'aquells que creuen que de cada dia la gent llegeix més poc. El nombre de lectors, a certes hores, fa insuficient l'espai. No sabria proposar-hi remei perquè no veig que l'edifici on està instal·lada permeti ampliar-ne la sala de lectura. No voldria per res que qualcú tengués la idea de traslladar-la a un altre lloc. Un canvi de local equivaldria a una substitució, allò que en termes populars deim desvestir un sant per vestir-ne un altre. Que facin noves biblioteques, tantes com vulguin, però que no tanquin les velles.

No seria complet el meu comentari si no n'assenyalava els defectes que li veig. Per a mi, el més greu és que, dins la sala de lectura, és difícil concentrar-s'hi. Les biblioteques, com les sales de conferències, els teatres i les esglésies i, en general, tots aquells espais que han de facilitar la concentració, han d'esser locals acollidors, tranquils, aïllats de tots els elements externs pertorbadors: renous, fred o calor. M'hauré de detenir sobre aquest punt.

Qui se pot arribar a sentir molt incòmode dins la biblioteca de Cort són les persones sensibles als corrents d'aire. Tret de l'estiu de ple, que justament és quan se toleren més bé, dins la sala sempre hi passa corrent. (En això és comparable al vestíbul i als corredors de l'edifici «Ramon Llull» de la Universitat.) A la part alta de la sala, hi ha dos balcons molt amples amb les vidrieres corresponents sempre ben esbadellades. Les portes del portal d'entrada, que s'obrin i tanquen sempre seguit, no poden impedir que passi un corrent que a estones pot esser tan fort que no les deixa mantenir-se tancades. No crec que una ventilació adequada de la sala exigesca tenir aquells balcons oberts de continu. Amb una estoneta quan l'atmosfera estigués carregada, n'hi hauria prou, com solen fer a les cases tot d'una que el temps ha començat a refrescar. Per il·lustrar-ho, contaré un coverbo.

Un home se mor. Vist el seu expedient, Sant Pere li diu que pot entrar en el cel. Quan és a dins, s'exclama: "Cent mil llamps, quin celistre! Ca, i aquí m'enredaré de fred! No hi ha portes, tot són columnes". Se'n torna a Sant Pere i li demana si li permet anar-se'n a estar a l'infern. Sant Pere li diu que sí i ell parteix. Passades unes setmanes, Sant Pere pensa que aquell home deu enyorar el cel, però està incorregut de tornar-hi. Decideix anar-li a dir que sempre té dret al cel si hi vol estar. Se'n va a l'infern, obri la porta i, després de cercar-lo una estona, el sent que crida: "Aqueixa porta!

Pregària final: que en el cel de la biblioteca de Cort, no hi hàgim d'enyorar l'infern per culpa dels corrents d'aire.