algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 19°
22°

Això fa mala sang

Fa uns dies, el senyor Jaime Mayor Oreja, ministre de la cosa, deia per TV3 amb veu engolada, així, com molt salivat, que n'havien agafats sis d'ETA a Madrid, i tot cofoi manifestava com el que té la Seu plena d'ous, amb el to convincent del que es pensa estar en possessió de la veritat sense cap tipus de dissensió possible, que a la fi havien desarticulat el «comando» de la capital de capitals. Però jo, que voleu que us digui, ca vell quis-quis, ni fred ni calor. Tantes vegades ho he hagut de sentir a dir, això de les desarticulacions totals que, l'únic que pens és que, mirau, la policia ha fet bé la seva feina, hi ha hagut una mica de sort i la fam s'ha acostat a les ganes de menjar, i ja en tenim mitja dotzena més que no poden fer tala personalment en una bona temporadeta. Per encàrrec ben segur que sí. I res més, absolutament res més. Que no em vénguin amb triomfalismes de «baratillo» de dissabte.

D'una cosa sí que n'he arribat a distesa convicció: l'assumpte ETA no té de cap de les maneres solució policial. I em dol quan he de sentir o llegir el President de l'Estat Espanyol amb el barram estret: «amb els assassins no s'hi dialoga, se'ls agafa i empresona». És possible que hi hagi persona tan important tan errada de comptes? És versemblant que tot un suposat estadista s'atreveixi a sacrificar la pau vers uns més que dubtosos èxits electorals autonòmics? És lícit dimonitzar els nacionalismes, tant els parcialment violents com és ara el basc, com els estrictament defensius com el català o l'illenc, sols perquè els seus assessors d'imatge diuen que si ho aconsegueix podria ser ben bé que el proper lehendakari sia del PP, o el futur president d'aquí tornarà ser el Colgate Matas?

Sobretot pens que, si aquest darrer supòsit s'apropa a la veritat, si la política de presidència del govern espanyol és tan sibil·lina, s'acosta tant als estudis de mercat de El Corte Inglés, és i representa un insult, una grossa, solemne pardalada, que en deim a Sineu.

I més preguntes: en els 14 mesos de la treva, quants presos etarres s'aproparen a Euskadi? Quants presos etarres malalts s'acostaren a Bilbo o a Donosti perquè la mareta els pogués conhortar? Hem de ser nosaltres, la societat, tan bèsties com ells i els hem de sotmetre a tortures addicionals al de la privació de llibertat? Els que defensen la cadena perpètua, perquè no saben entendre que les presons són un lloc per recuperar gent errada i no un magatzem d'indesitjables? Aprofità de veritat ETA per rearmar-se? En la treva la policia es relaxà tant com perquè ETA es pogués rearmar? S'ho creu qualcú? Degut a la baixada de guàrdia d'ETA, en quin percentatge s'incrementaren les detencions, tant a França com a Espanya? Qui va trair la treva? A qui no convenia la pau? Nom Bet la Mare de Déu?

Arribats aquí, potser algú es podria pensar que jo defens aquests assassins, però no és veritat. Sempre he predicat i he dit per escrit també, que no hi ha cap causa, cap idea, ni tan sols cap pàtria, que valgui la vida d'un sol ésser humà. El que no se sap arreglar parlant, ja és un fracàs de tots. També he dit i repetesc avui: jo moriria per la meva gent, però mai per mai mataré per ella.

Però el que us volia dir finalment és el fet que totes les coses solen ser molt circumstancials. Per exemple: la resistència francesa, en temps de l'ocupació alemanya eren terroristes, després, no. Els «maquis» en temps de «don Francisco», eren terroristes, ara, no. Arafat, Mandela, eren terroristes, ara, no. Jesucrist va ser ajusticiat per «zelote», o sia, potencial terrorista, ara no sembla que se li consideri.

Parlar sempre és més positiu i civilitzat que no voler-ho fer, malgrat sia amb terroristes d'avui, que anau a saber si demà els faran un monument enmig de la Plaça de la Constitució de Sant Sebastià. Ben maca, la plaça, per cert.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.