La crisi de Govern

L'anunciada i no efectuada remodelació del gabinet ha deixat en molt mala posició el president Francesc Antich. La sortida del portaveu Antoni Garcias, qualificant de rumors les notícies aparegudes a la premsa i que havien estat subministrades pel mateix entorn presidencial, dóna una idea molt precisa de la situació a què s'ha vist conduït el cap de l'Executiu autonòmic. El desenllaç no pot ser més lamentable: l'opinió púbica sap que el president i els seus més estrets col·laboradors opina que hi ha dues conselleries que no funcionen al seu gust. També sap que el president, després d'un any i mig de gestió, s'ha limitat a donar-los una estirada d'orelles. Més valdria que mai no s'haguessin difós les informacions sobre la crisi. El resultat són dos consellers «tocats» i, de rebot, l'autoritat o, si es vol, la fermesa del president, en entredit. Per a aquest viatge... Quan ningú no hauria apostat per ell, Francesc Antich ha guanyat totes les batalles. Amb el Pacte consolidat, el PP desorientat, i amb el partit teòricament controlat i unit al seu voltant, Antich ha llenegat. L'astúcia, la vivor "qui sap si la modèstia i la humilitat" d'altres moments han mancat ara. La imatge donada és lamentable. El problema no s'ha solucionat. Francesc Antich haurà de fer un gran esforç per recuperar-se. Que les virtuts que l'han acompanyat en temps difícils no l'abandonin. Perquè el problema que s'ha creat ara no és menor.