Una exigència de diàleg

24/11/00 0:00

Quasi un milió de persones es concentrà ahir a Barcelona per rebutjar la violència dels etarres després de l'assassinat d'Ernest Lluch. Aquest crim ha marcat una inflexió en la resposta social contra el terrorisme. La manifestació de Barcelona no va ser un acte simplista. Volgué ser d'una manera molt explícita un crida al diàleg en la solució del conflicte basc i aquest era també el millor homenatge a la intel·ligència de l'assassinat. Només des del diàleg es podrà sortir del laberint basc. Davant el fanatisme, davant aquells que s'enroquen en posicions inamovibles, allò que diferencia els demòcrates és la capacitat de conversar amb l'adversari per arribar-hi a acords. I per això, resulta imprescindible entendre que totes les parts han de fer renúncies, que no pot existir més límit en la negociació que el respecte als drets fonamentals de la persona. Les paraules de la periodista que llegí el manifest expressaven a la perfecció el sentiment de la multitud que s'havia reunit: diàleg. Entre aquells que ho escoltaven, hi havia José María Aznar i Juan José Ibarretxe.

• La llei de parelles de fet
S'ha repetit massa sovint que les Illes Balears són una terra conservadora. Els tòpics sempre tenen un rerefons de realitat, però, en aquest cas, també massa vegades s'ha volgut confondre un caràcter conservador amb reaccionarisme o extremisme religiós. Els illencs, avesats des dels anys seixanta a conviure amb el turisme de masses, evolucionam cap a la tolerància moral i el reconeixement de la diferència. Fetes aquestes consideracions, no ens ha d'estranyar que, sense que es produeixi cap commoció social, les Illes Balears lideram, en el pla legislatiu, el camí cap al ple reconeixement dels drets dels homosexuals. La Conselleria de Benestar Social presentà ahir les línies mestres de la llei de parelles de fet que permetrà, entre altres coses, que les parelles d'homosexuals puguin adoptar nins. S'hi han aixecat en contra algunes veus, però la majoria dels ciutadans comparteix el principi constitucional que cap persona no pot ser discriminada per raó del seu sexe.