Els esdeveniments que han envoltat l'impost turístic que un any
o un altre entrarà en vigor a les Illes il·lustren bé algunes
tendències que estan fent del nostre un país modern. D'una banda,
tenim un govern que tracta de vendre la seva actuació usant el
mercat publicitari i fent servir estratègies de màrqueting. D'una
altra banda, tenim un sector empresarial que defensa els seus
interessos recorrent a paperassa d'impecable aparença tècnica però
d'un dens contingut ideològic.
El Govern va llançar el projecte amb una costosa campanya que va
omplir les carreteres de tanques amb imatges de platges verges. Les
lletres més grosses de l'anunci deien «ecotaxa», tot i que aquest
és un nom que per Europa es reserva als vertaders instruments de
fiscalitat ecològica, és a dir, als que tracten d'incidir sobre els
comportaments socials per avançar cap a la sostenibilitat. El fet
no devia semblar greu: ja se sap que canviar la percepció de la
realitat pot ser tan important, si no més, que canviar la realitat
mateixa. Poc després, el conseller de Turisme ens va advertir que
«ecotaxa» no era el nom que es corresponia realment al producte,
que és un impost turístic, sinó la seva «imatge comercial». Vàrem
pensar que era una metàfora, però ara ja sabem que «ecotaxa» és una
denominació registrada a nom del Govern de les Illes Balears a
l'Oficina de Patents i Marques. Sorprenent.
Pel que fa al principal sector empresarial afectat, que és
l'hoteler, ha recorregut a instruments com un informe de la
consultora Ernst & Young, que calcula una pèrdua de 104.000 milions
de pessetes per a les Illes en cas d'aplicació de l'impost. La
força de convenciment que té aquest recurs prové del fet que s'ha
fet un estudi ben editat i amb moltes xifres i del prestigi que
dóna un nom de multinacional com Ernst & Young. La màgia, però, es
dilueix si advertim que tot es basa en una suposició (una reducció
del 5% de l'arribada de turistes a causa de l'impost) tan
arbitrària com pugui ser una altra. L'important és l'aparença de
veritat econòmica incontrovertible. En la mateixa línia, l'Institut
d'Estudis Econòmics ha parlat de l'impost com una mera excusa per
recaptar més. Aquest institut és allò que els anglesos anomenen un
«think tank». Les estratègies de lobby empresarial fan un ús
extensiu d'aquests «dipòsits pensants», unes entitats dedicades en
teoria a l'estudi i l'anàlisi i en la pràctica a la difusió de la
ideologia imperant.
Així doncs, tenim un govern modern i una classe empresarial
moderna. Un fa tanques publicitàries i noms de marca, i l'altre ens
transmet el discurs ortodox segons el qual no hi ha alternativa a
la lògica del benefici empresarial. Esperem que no guanyi qui
sempre acaba per guanyar en aquestes batalles modernes. Val la pena
dir-ho perquè resulta preocupant que el govern parlàs l'altre dia
de la possibilitat d'un impost amb una quantitat que es fixàs
anualment segons la situació del mercat turístic. És a dir: si la
contractació va malament, es rebaixa l'impost, que fins i tot pot
quedar en una «recaptació zero». No haurien d'acabar per tenir raó
els que diuen que l'impost no té res d'ecològic.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.