Gestors culturals

Dimecres, 22 de novembre, a la pàgina 2 de Diari de Balears, una informació signada per I(olanda)P(ericàs) donava compte del naixement d'un «nou departament adreçat a la formació de gestors culturals a les Illes». Vet aquí el que en podríem dir una bona notícia, vet aquí una iniciativa amb cap i peus, sorgida a partir del coneixement i reconeixement de mancances molt greus. Les darreres setmanes s'ha posat de manifest que la cultura sovint està en mans del/la primer/a que passa, del/la més llest/a o del/la més barrut/da. I sembla que la situació es va degradant un poquet cada dia, aflorant aquesta degradació en programes de concerts, d'exposicions, cicles de conferències, etc. La cultura té cera del Corpus, es desenvolupa en una política no suficientment (o no gens) debatuda i no admet el qüestionament des de fora del seu àmbit. Alguns dels seus capitosts són intocables, o almenys ho són per a les persones que no formen part del seu hàbitat. Entre ells es poden apunyalar i murmurar, la maledicència és el seu pa de cada dia, però, alerta, si arriba als seus despatxos un eco de crítica provinent de la premsa o del carrer, tot d'una es posaran en marxa per obstaculitzar la llibertat d'expressió. Hi ha entre nosaltres alguns gestors culturals que empren la cultura com una eina contra la llibertat. No han inventat res, però ara tenen la coartada del sistema democràtic.