Assassins i còmplices

Durant els anys que vaig fer la crònica parlamentària a un diari de Madrid, vaig tenir l'honor de conèixer personalment Ernest Lluch Martín. Una mica més jove que jo i una mica més vell que Josep Melià, ell sempre fou un clar exemple del socialisme d'autogestió i, sobretot, del nacionalisme català. Avui, després d'una setmana de convivència, alegria i solidaritat amb els nacionalismes extremenys, som a Mallorca de bell nou i, consternat per la mort de l'amic Lluch, mentre TVE ofereix la solemnitat del 25è aniversari del rei d'Espanya, vull ser solidari de milions i milions d'espanyols que voten pau i llibertat i es declaren enemics dels assassins i dels seus còmplices, tant dels qui fan discursos com dels qui callen.