La funció de la crítica literària feta als periòdics és, sens
dubte, la d'animar el possible lector però també, igualment, la
d'encoratjar l'autor, prou necessitat de tal encoratjament, sobre
tot quan comença, i molt més com més llarg li resulta el període
d'aprenentatge. Perquè tot escriptor que comença necessita que algú
li acusi recepció de la seva feina, que li facin saber que qualcú
ha llegit el seu text, que li facin avinent que ha establert alguna
comunicació amb qualcú i que la seva feina no ha estat totalment
vana i, en definitiva, que no ha escrit allò que ha escrit en
l'arena d'un desert. Quant al primer aspecte, el de provar de
despertar la curiositat i l'interès de l'eventual lector,
possiblement té un especial interès a la nostrada Cavorques, on
l'habitud de la lectura no està gaire estesa i la necessària
pedagogia per a fomentar-la encara és prou deficient.
Crec que tot plegat justifica que avui ens ocupem "o ens
comencem a ocupar, perquè la feina de la lectura d'una obra com
aquesta és una mica llarga" de Les causes i els efectes, d'un
llibre del gènere que és la parenta pobra de la nostra producció
editorial "l'emprenyadora poesia" i que, per a més inri, encara no
s'ha publicat ni Déu sap quan és podrà publicar. Pel que fa al seu
autor, no en sé res més que és qualcú que més o manco comença,
mogut per una madura visió negativa de la realitat que ens ha
correspost, ben enfora de tota deliqüescència adolescent.
Tanmateix, donada la qualitat del llibre, la nostra ignorància
respecte al nom de l'autor no té cap importància. Car en la
dialèctica text-autor l'element que té més pes "per paradoxal o
estrany que això pugui semblar" és sense cap dubte el primer. La
Commedia no és important perquè el seu autor sigui el Dant sinó
viceversa. I, en qualsevol cas, els autors inidentificats tenen
tanta fretura de ser mínimament encoratjats com aquells que estan
perfectament identificats. De més a més, Les causes i els efectes
va encapçalat per un curiós dictum de René Char: «Les plus pures
récoltes sont semées dans un sol qui n'existe pas». El que podríem
perfectament interpretar com que l'autor no es fa com a tal més que
com a conseqüència de la seva obra; en definitiva, que l'autor "com
a tal" és més conseqüència que causa. Altrament, l'autor més com a
fill que com a pare de les seves obres.
Les causes i els efectes "títol magnífic", certament, no és un
llibre de lectura fàcil. Però faríem un trist servei al lector si
sols li recomanàssim textos fàcils. A més, en aquest cas, la seva
dificultat és un altre motiu per a posar-nos-hi amb temps. Per
altra banda, el llibre no és cap altre totxo allargassat, com tants
d'altres reculls que concursegen i sembla com si volguessin afirmar
la seva qualitat en base o en funció de la seva quantitat. La
primera part, Les veus "segurament la més aconseguida" té sols
quinze poemes; la segona, El cant de la Sibil·la, sols cinc i la
darrera, La pregària del sant bevedor és un sol poema llarg.
«Perquè per molt que qualque pic no ho sembli / res no existeix que
no valgui la pena» són els dos versos que, ja en el primer poema,
ens adverteixen que ens trobam davant un llibre que realment promet
i que mereix l'esforç. Ben aviat identificam una maduresa en la
denúncia d'una societat i una utilització quasi sacrílega de
conceptes teològics al servei d'aquesta denúncia. En aquest
aspecte, resulta particularment eficaç i contundent el poema VI,
sense puntuació, que acaba: «Tot brilla com més absent es fa / Aquí
només hi ha Déu / Aquí tot just hi ha el buit i el seu
silenci».
Hi ha també versos d'una tristesa feridora: «Podríem ser
perfectes com la pluja, / repeties, plorant sense comport». I
retrets amargs com «i es mostra, el foc, amb brillantor, no fent /
com Vós, que en tot us absteniu / de mostrar-nos les fites que hem
de menester». «I és que en el Sud no hi suren els prodigis, / i no
hi ha impuls, ni norma, ni final». Tot plegat, les circumstàncies
col·lectives i morals són el suficientment adverses perquè el poeta
que no coneixem es decanti «perquè sigui mantingut en secret /
qualsevol rastre d'esperança / i callin tots els falsos testimonis
/ que ens parlen de redempció». Els quatre gats que ens interessam
per la parenta pobra, bé mereix la pena que ens comencem a preparar
per donar la benvinguda a un llibre que farà paret.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.