Les Humanitats, sense pressupost

Les prioritats i els interessos de qualsevol institució tenen una traducció directa en les assignacions pressupostàries. A l'Estat espanyol acabam de viure una situació que entra de ple en la ridiculesa. El Govern de José María Aznar ha embolicat l'Estat en una agra polèmica; ha provocat la unanimitat de tota l'oposició; ha fet que la indignació s'estengués a totes les comunitats autonòmiques no governades pel PP; i ha confós la comunitat educativa. Doncs bé, quan tot l'aldarull ha estat muntat, resulta que la ministra Pilar del Castillo no sap encara quant costarà la reforma de les Humanitats, ni d'on sortiran els doblers, ni com seran transferits aquests fons a les comunitats autonòmiques, que són, al cap i la fi, les que es veuran obligades a aplicar la reforma. A les Illes Balears coneixem aquest estil de fer les coses i podem assegurar que no acaba de donar bons resultats. L'Educació és una qüestió massa important com perquè sigui utilitzada per llançar cortines de fum ideològiques. Ara no ens debatem entre nacionalisme o antinacionalisme ni entre dues concepcions oposades del que ha de ser el sistema escolar. Demanam rigor. Senyora ministra, quan hagi tret els comptes, en tornarem a parlar.