Matas contra Es Carbó i els March

Si el que assegurava la carta publicada en aquest diari avui fa quinze dies, signada per un «mallorquí», que se queixava que el ministre de Medi Ambient finançarà la construcció d'un passeig de ciment entre Es Dolç i Es Carbó, a la Colònia de Sant Jordi, fos cert en tots els seus extrems, estaríem davant no només d'una «aberració», com diu el lector, sinó d'una actuació ministerial que no té cap ni peus, Quin motiu hi hauria, per perpetrar tal burrada? Fixem l'atenció amb certs personatges que hi estiuegen, per allà- Un d'ells és Carlos March, el qual no és precisament la nineta del ulls del PP. Quan esclatà la guerra Telefònica "Govern Aznar" El Mundo contra Prisa-Polanco-Canal Satélite Digital, March (que és accionista d'aquest darrer grup) hagué d'anar a testificar davant un jutge de Madrid. La foto de March entrant a la Sala va aixecar la hilaritat autocongratuladora de tots els estaments consevadors, especialment els mediàtics. La família March, com sap tothom, és la propietària de S'Avall, la finca que va des de Sa Colònia i Es Dolç fins a Es Caragol, passant per l'enorme, preciosa i verge platja d'Es Carbó, on la família hi té una sortida, amb solàrium incorporat. Durant l'estiu no és gens estrany veurer-hi alguns dels membres dels March. De tant en tant, els que per allà prenen el sol i peguen un capfico, veuen una figura alta, de lluenta closca, d'incipient panxeta, cames primes, que camina vorera vorera, fent els quilòmetres que de punta a punta d'Es Carbó se poden comptar, que ves a saber quants són, però molts. És una pràctica molt habitual, aquesta, allà. El personatge en qüestió passa del tot desapercebut, però si qui el veu és prou observador s'adona que mai no camina tot sol. Sempre, a unes prudents deu, dotze o quinze passes per darrere, hi ha alguns homes que el segueixen, també amb banyador (i a vegades amb bossa de plàstic fermada per la cintura on segurament no hi duen cap tipus de crema, precisament). Aquests no passen, no, desapercebuts: són cossos ultramusculats que aixequen furtives i no tan furtives mirades humides de les fèmines, així com no poques mirades assassines dels cavallers decents els quals, ja se sap, tenen per costum honrar més l'esperit o la ment que no el cos. El discret personatge és, efectivament, Carlos March. Quan se'l veu tan satisfet de poder passejar per aquella meravella de la natura, salvada de la destrucció gràcies sense dubte a la seva família, ningú no diria que els March puguin ser del parer de construir el camí comentat, que objectivament perjudicaria tant el que avui és, encara, Es Carbó. Contrastant amb la discrecció dels March, a Sa Colònia també s'hi veu de tant en tant un altre personatge que si una cosa intenta és no passar desapercebut: el ministre Matas. A don Jaume li deu agradar bastant estiuejar allà. Fins fa poc anava de lloguer, però ara s'hi ha comprat un car apartament en el futur edifici que s'està construint en el solar que era una dels més hermosos xalets antics de sa Colònia. Ja estam que és filar molt prim. Però si el ministre de Medi Ambient vol convertir Es Carbó en una merder de gent, bicicletes, motos, porqueria, alguns cotxe, etc. no és perquè ningú li ho hagi demanat. Els que hi van a peu, per damunt les roques, hi van precisament perquè la mitja hora o tres quarts de caminada és un bon exercici i els assegura una qualitat de platja difícil de trobar en altres indrets. Tampoc no el volen els estuiejants de sempre perquè se saben les tresques i molts tenen barca amb la qual poden anar a Es Carbó per la mar. tampoc no el volen els veïnats de Ses Salines, que de sempre hi tenen accés garantit a través de la propietat dels March. Aleshores, qui el vol? I per què? Per emprenyar una miqueta els March? Com deia el lector, cal fer qualque cosa. No per defensar la família March, que ja se sap defensar tota soleta, sinó per defensar-nos a tots, i a Es Carbó primer, del senyor ministre de, només, mig ambient.