S'acaben de publicar les versions catalana i castellana del llibre El món segons Al Gore. Pensaments i declaracions públiques de l'A a l'Z. Deixem de banda el flac favor que es fa l'autor en reconèixer que tot quant hi ha en el seu cervell cap en una obra de tres-centes planes. Més espaordidor resulta que l'epígraf «Dona» només tingui una entrada: «Avortament»; o que la seva visió d'Orient Mitjà es ressumeixi en la veu «Hussein, Saddam». No sorprèn gaire que vagi quasi empatat amb el rude George Bush. L'entusiasta prologuista de la summa goriana és ni més ni manco que Artur Mas, qui, en algun moment deu haver fet la següent regla de tres: «Al és a Bill, el que jo sóm a Jordi». En conseqüència, només podem llegir com a un autoretrat la següent parrafada: «Al Gore és per mi un polític d'envergadura, suggestiu, tant pel que representa com pel projecte que ve perfilant des de fa anys. Possiblement no descobriré res nou en afirmar que el candidat a la presidència dels Estats Units, a qui els seus adversaris han volgut encasellar com un polític sense carisma, tecnòcrata i fred, és un líder amb determinació i que posseeix un pensament, ampli, profund i creatiu». Com si ja hagués llegit la premsa catalana d'aquest cap de setmana, més endavant, l'hereu escriu: «Les enquestes "continua explicant Al Gore" no són més que una predicció en un moment donat i no predeterminen necessàriament el resultat final. Seria tant com admetre que els ciutadans no tenen opinió pròpia. Gore ha invertit la situació quan ha començat el diàleg de futur amb els nord-americans». O molt m'equivoc o el president de la Generalitat ja deu haver donat l'ordre de comprar tots els exemplars del libre.