La reforma de l'Ensenyament

El Partit Popular va guanyar les passades eleccions generals per majoria absoluta. El seu programa portava en un lloc destacat la denominada reforma de les humanitats. En aquest sentit, no tan sols està legitimat per impulsar-la, sinó que hi està obligat. Però no s'hauria d'aprofitar l'avinentesa per confondre els conceptes i donar gat per llebre. Les competències en matèria educativa han estat transferides a les comunitats autònomes i s'ha de respectar l'àmbit d'actuació de les conselleries. D'altra banda, seria inexplicable que per donar satisfacció a la dreta extrema, el Govern d'Aznar ens inserís en un viatge de retorn a concepcions imperials que, a més d'estantisses, varen enterbolir la història espanyola durant el segle XIX i el tres primers quarts del segle XX. Finalment, en fer referència a la millora de la qualitat del sistema educatiu s'hauria de deixar de fer demagògia barata. Millorar l'educació és objectiu que només es pot assolir amb una millora dels pressuposts assignats; amb una anàlisi seriosa i realista dels continguts que poden ser encabits en un horari escolar raonable; amb una adaptació dels currículums a les exigències de la vida contemporània. Per detectar els fracassos més sagnants del sistema educatiu basta fer ullada a l'oferta de l'ensenyament no reglat: idiomes estrangers, permís de conduir, mètodes d'estudi, noves tecnologies, etc. I no oblidar que, per desgràcia, a Espanya són molt pocs els ciutadans amb un coneixement més o manco precís dels drets i de les llibertats que es proclamen a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia. Són fracassos molt costosos tant des d'una perspectiva econòmica, com des del punt de vista cívic. El model educatiu travessa una crisi innegable. La seva finalitat ja no es limita, pel cap baix, als rudiments del càlcul i de la lectoescriptura i, pel cap alt, a la selecció de les elits que gaudiran d'una formació universitària. No prendre consciència d'aquest fet només servirà per perpetuar la situació de desconcert de pares, alumnes i professors. Per això, per molt que es digui, la reforma de les humanitats sóna a excusa per comprar un bitllet de retorn al més ranci dels espanyolismes.