Emprar el concepte Cultura dins una societat moderna és una
feina terriblement difícil i a l'hora engrescadora, ja que s'ha
esgotat la paraula de tant utilitzar-la. Trobar la modernitat, o
més ben dit, l'actualitat, es fa dificultós, ja que no podem fugir
dels conceptes polítics i del model de societat, per poder donar
una certa aproximació al concepte.
Hem vist que cultura l'assimilem al concepte pàtria per fer la
cultura nacional i ser un dels trets d'identitat nacional on cert
tipus de moviment polític construeixen la seva filosofia. Ein land,
ein reich, ein fhrer, va ser el lema del nacionalsocialisme alemany
i podem substituir ein land per eine kultur, ja que eren cremades
les obres que no es consideraven políticament correctes i
empresonats o havien de fugir d'Alemanya els autors.
L'altre estil de definició el podem veure dins el món clàssic,
on la Cultura és pensament, idea, comunicació i sobretot bellesa
que ens duu a veure les manifestacions culturals des del punt de
vista o caire estètic. Les manifestacions religioses es convertien
en escenificacions teatrals i era la civilització de l'oci, on els
ciutadans no treballaven i es deixaven la pell per un diàleg,
socràtic o no, i aprofitaven el teatre per fer crítica social quan
anaven a veure una obra d'Aristofanes a Atenes o d'en Plaute a
Roma, no oblidem que el primer va ser empresonat, però això sí,
després que la seva obra fos representada, devien ser les primeres
manifestacions de la llibertat d'expressió, que avui en dia hauria
de recordar qualque batlle del llevant mallorquí.
Aquesta concepció clàssica que respon al Graecia capta ferum
victorem coepit va ser la primera experiència globalitzadora del
art i la religió que va ser assumida per la potència imperial
romana i ha arribat quasi bé fins als nostres dies.
A partir del moviment romàntic, neix la concepció de moviment
nacional i entorn en aquest sorgeixen les manifestacions culturals
com a definició i identificació dels pobles, juntament amb la
dificultat de comunicació, la tècnica era contrària, ens duu a
tenir la Cultura com a referent i tret identitari de les joves
nacions que sorgien de la descomposició dels vells imperis.
El segle XX ens ha dut tota una revolució en el món de la
tècnica i la nova aparició de formes culturals que aquesta duia
aparellada, el cinema, la ràdio, la televisió i al darrer quart de
segle la revolució informàtica que ha capgirat el concepte de
comunicació i de creació que destrueixen les velles formes de
comunicació epistolar per modernitzar-les cap a un nou sistema i
del canvi de suport, el llibre tradicional subsisteix, de moment
amb el llibre electrònic, la indústria discogràfica es troba
sotmesa a uns canvis després de l'aparició del MP3, i a les noves
dictadures de la xarxa, que incideixen directament en el comerç
tradicional de la venda, no ja del vinil, que ha desaparegut, del
CD, o dels DVD. Vivim dins un món on els conceptes ja no tenen la
durada d'un moviment ni els escriptors es poden catalogar en
generacions com la del vint-i-set o la del trenta-sis. Ja que molts
apareixen i desapareixen segons les conveniències del màrqueting de
les editorials que fan aparèixer i desaparèixer els escriptors
segons les graelles televisives, o les relacions socials.
Difícil ho té el jove que es vol dedicar al món de l'art, món
mesquí però més difícil ho té el que es vol cultivar en el món del
pensament, ja que la velocitat, signe de la nostre vida, impedeix
que els moments de calma i reflexió siguin habituals per exercir la
reflexió i així anestesiar amb espectacles multimèdia que exaltin
els instints per damunt dels pensaments i serveixin de vàlvula
d'escapament ja que un poble que no pensa és més manipullable que
un poble culte i que està emprant les eines del pensament per
exercir la seva llibertat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.