Cultura i modernitat

Hem vist que cultura l'assimilem al concepte pàtria per fer la cultura nacional i ser un dels trets d'identitat nacional on cert tipus de moviment polític construeixen la seva filosofia. Ein land, ein reich, ein fhrer, va ser el lema del nacionalsocialisme alemany i podem substituir ein land per eine kultur, ja que eren cremades les obres que no es consideraven políticament correctes i empresonats o havien de fugir d'Alemanya els autors.

L'altre estil de definició el podem veure dins el món clàssic, on la Cultura és pensament, idea, comunicació i sobretot bellesa que ens duu a veure les manifestacions culturals des del punt de vista o caire estètic. Les manifestacions religioses es convertien en escenificacions teatrals i era la civilització de l'oci, on els ciutadans no treballaven i es deixaven la pell per un diàleg, socràtic o no, i aprofitaven el teatre per fer crítica social quan anaven a veure una obra d'Aristofanes a Atenes o d'en Plaute a Roma, no oblidem que el primer va ser empresonat, però això sí, després que la seva obra fos representada, devien ser les primeres manifestacions de la llibertat d'expressió, que avui en dia hauria de recordar qualque batlle del llevant mallorquí.

Aquesta concepció clàssica que respon al Graecia capta ferum victorem coepit va ser la primera experiència globalitzadora del art i la religió que va ser assumida per la potència imperial romana i ha arribat quasi bé fins als nostres dies.

A partir del moviment romàntic, neix la concepció de moviment nacional i entorn en aquest sorgeixen les manifestacions culturals com a definició i identificació dels pobles, juntament amb la dificultat de comunicació, la tècnica era contrària, ens duu a tenir la Cultura com a referent i tret identitari de les joves nacions que sorgien de la descomposició dels vells imperis.

El segle XX ens ha dut tota una revolució en el món de la tècnica i la nova aparició de formes culturals que aquesta duia aparellada, el cinema, la ràdio, la televisió i al darrer quart de segle la revolució informàtica que ha capgirat el concepte de comunicació i de creació que destrueixen les velles formes de comunicació epistolar per modernitzar-les cap a un nou sistema i del canvi de suport, el llibre tradicional subsisteix, de moment amb el llibre electrònic, la indústria discogràfica es troba sotmesa a uns canvis després de l'aparició del MP3, i a les noves dictadures de la xarxa, que incideixen directament en el comerç tradicional de la venda, no ja del vinil, que ha desaparegut, del CD, o dels DVD. Vivim dins un món on els conceptes ja no tenen la durada d'un moviment ni els escriptors es poden catalogar en generacions com la del vint-i-set o la del trenta-sis. Ja que molts apareixen i desapareixen segons les conveniències del màrqueting de les editorials que fan aparèixer i desaparèixer els escriptors segons les graelles televisives, o les relacions socials.

Difícil ho té el jove que es vol dedicar al món de l'art, món mesquí però més difícil ho té el que es vol cultivar en el món del pensament, ja que la velocitat, signe de la nostre vida, impedeix que els moments de calma i reflexió siguin habituals per exercir la reflexió i així anestesiar amb espectacles multimèdia que exaltin els instints per damunt dels pensaments i serveixin de vàlvula d'escapament ja que un poble que no pensa és més manipullable que un poble culte i que està emprant les eines del pensament per exercir la seva llibertat.