Psicotròpics

Si Arturo Fernández és al cinema espanyol el que Cary Grant a l'americà, com va dir al Teatre Principal el mestre de cerimònies de la Gran Gala de Reestrena, Eduardo Noriega deu haver errat el referent. Per això continua l'escola de l'Actor amb Registre Únic. Si Alejandro Amenábar és Alfred Hitchcock, José Luís Garci és un geni?

Llàstima que el darrer no empri el haixix per treballar, com presumptament feia William Shakespeare "contraportada del DdB d'ahir", una tesi sospitosa, si més no, venint de l'investigador Thackeray. És com si el senyor Xorriuer demostràs amb proves forenses que a Cervantes li va dictar el Quixot l'esperit sant en forma d'aromes de Montserrat. Reduir la genialitat a l'al·lucinació és una estratègia pròpia de ments grises. I si qualcú ho demostra, raó de més per liberalitzar els psicotròpics.

El subministrament massiu i gratuït a les plomes dels mitjans de comunicació faria probablement que els índexs de lectura dels diaris tornassin a remuntar. Com a mínim, riuríem més. Els emissors i els receptors.

Al Bundestag i a la Cambra dels Lords s'han cregut allò que l'estupefaent fa el geni, d'aquí que s'amaguin en els excusats mantenir ocult el secret del savoir faire del gran polític. Els resultats de la investigació duita a terme en paral·lel per dos mitjans de comunicació, un alemany i un britànic, dóna tota la raó a l'espot aquell del cuc pel nas, que es menja el cervell del farlopero. Així van l'euro i els submarins atòmics.