algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

L'inevitable

Allò que els governants s'entesten a no solucionar, esdevé insoluble. El que no volen evitar, esdevé inevitable. El diccionari no hi té res a dir. Un bandarra amb un cert poder en una o altra institució, es pot carregar etimologies i significats d'un mot i el pot fer passar per un tub del qual en sortirà, per exemple, en forma de bunyol.

Una amiga meva s'havia comprat un pis fa exactament un any. No compram un pis cada dia. És menester aplicar-hi tots els sentits. La persona de qui parl va fer aquesta operació després d'estudis minuciosos, que anaven des dels aspectes arquitectònics i econòmics fins a l'orientació de l'immoble, passant pels distints serveis i standing de la barriada. Es va entrempar una mica amb una caixa "la santa hipoteca", va reunir tot el coratge del món, i au, ja té pis. Quinze dies després d'instal·lar-s'hi, detecta uns primers moviments als baixos de l'edifici: s'hi munta un bar. Se n'alegra, perquè és fumadora i despistada; i perquè, com que viu tota sola, s'estima més fer el cafè amb llet al futur bar que no prendre-se'l en la soledat del seu pis. S'inaugura el bar, oh, mirau que bé, però al cap d'uns dies la meva amiga comença a notar una certa preocupació causada pels modals que ostenten una sèrie de clients. Especialment manifesten el seu natural quan, de nit, fan tertúlia al carrer, amb la cervesa a la mà, i aixequen una cridòria espantosa. Al redol, s'hi acosten adesiara cotxes amb els vidres oberts i els altaveus que escampen flamenc epilèptic, d'aquest que trenca els tímpans. I motetes que, en partir a escapament lliure, aixequen un cor de rialles. La inquilina del pis nou creu que això ho podrà aturar, i fa passes: primer, per telèfon, a la Policia local; després, seguint el consell dels policies, posa denúncies per escrit. Ara, vuit mesos després, ven el pis, perquè l'autoritat no es mostra capaç o disposada a fer respectar els seus drets més elementals.

De la darrera entrevista amb un regidor, n'ha deduït que aquests renous són inevitables, que el seu problema no té solució: així ho ha dictaminat l'apatia culpable, la indolència còmplice d'uns governants, que no pagaran mai per haver canviat la vida d'una persona, de tantes persones que només aspiren a viure en pau, com si la pau només l'alterassin les bombes.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.