Un panorama inquietant

La radicalització que protagonitzen acompassadament ETA i el PP dibuixa, a Euskadi, un panorama inquietant. Quan el sistema de partits apareix molt fraccionat, la governabilitat exigeix la possibilitat de pactes, com més ampla millor. Però tant el PP com EH han pres el camí de la ruptura amb PNB-EA, la coalició que governa i que, afortunadament, es manté unida. L'enemistat entre Arzalluz i Garaikoetxea, que és molta i no desapareixerà, té el contrapès de la seva categoria política, cosa que fa, de moment, governable el País Basc. El PP, tret de la minúscula Unitat Alabesa, no pot pactar amb ningú. En aquest sentit, les opcions del PP basc són semblants a les del PP balear. La situació, allà, és tan desastrosa que veuen fins i tot factible un govern PP-PSOE, cosa que aquí és impensable. El PP espera, en unes pròximes eleccions, ser el partit més votat, però això està per veure. També està per veure que el PSOE obtengui els diputats suficients per completar una majoria espanyolista. I, en cap cas, no podem suposar que el PSOE, l'alternativa al PP a tot l'Estat, voldrà donar-li el govern del País Basc. Quina alternativa seria, aleshores? El PSOE, conscient de tot això, intenta refer les relacions amb el PNB per tal de poder reeditar el govern tripartit PNB-EA-PSOE de la passada legislatura. Però el PP, en comptes de veure amb bons ulls allò que és l'única solució factible, fa els possibles per dinamitar-la: criminalitza el PNB per nacionalista i està disposat a atacar qui s'hi acosti. Si el PSOE s'entén amb el PNB serà acusat de trair Espanya i de col·laborar amb els independentistes, i això, raonablement, li farà perdre molts de vots a la resta de l'Estat. És possible que l'estabilitat del País Basc tengui un preu, la pèrdua de les eleccions espanyoles, massa alt per al PSOE. Si això passa, no hi haurà cap govern viable a Euskadi i el caos imperarà a les institucions baques. Aquest és el panorama que contemplen amb il·lusió els partits, PP i EH, que l'han dissenyat. Les etapes següents, no per desagradables deixen de ser previsibles: invocacions a la Constitució i a la unitat d'Espanya, militarització del territori i fractura definitiva entre bascs i espanyols. Un procés semblant al de Kosovo o al d'Irlanda del Nord, amb un final difícil d'endevinar. Milosevic i l'ultranacionalisme serbi, aquest és el model que ha triat l'autoritarisme de matriu feixista per manejar el problema basc. I Albània o un estalinisme momificat és l'horitzó que proposa ETA als joves violents. Enmig, el dret d'autodeterminació, reclamat per vies pacífiques i democràtiques, és l'oferta del PNB i EA. Tres opcions irreconciliables, amb un PSOE que, acovardat i derrotat, probablement haurà de decidir, si és possible, qui ha de governar el conflicte.