Políticament incorrecte, a consciència

Record que un any, quan estudiava a la universitat, es va parlar molt, en l'àmbit universitari, del cas d'una estudiant, jueva de religió, a qui havien col·locat un examen final en dissabte. Va intentar solucionar-ho amb el professor, però no ho aconseguí. El professor raonava la seva negativa com una qüestió de justícia amb els seus companys, els de l'estudiant, clar, i, a més, que, per al calendari universitari, els dissabtes eren dies hàbils. A priori, i sense analitzar en profunditat la qüestió, sembla una mica injusta la decisió del professor: per a l'estudiant no es tractava d'un caprici, sinó d'una imposició religiosa.

Aquests, en principi, semblen casos aïllats, però amb l'allau d'immigrants africans i no africans, però pertanyents a molt diverses religioses, que arriben a ca nostra, la cosa pot fer-se més general. I a la necessitat d'afrontar realment els problemes que poden sorgir arran d'aquesta immigració massiva es referia Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, en una conferència pronunciada dilluns en l'acte de cloenda del seminari sobre «Polítiques d'immigració a Europa: el model de Catalunya». Pujol, sabent que el discurs no era políticament correcte, va dir, entre moltes altres coses, que s'han de posar límits a les demandes dels immigrants musulmans que viuen a Catalunya, com, per exemple, quan defensen que les nines de 12 anys deixin el col·legi; o quan demanen, com ja ha passat a Itàlia, el dret de les dones a fotografiar-se amb el vel davant la cara en els documents d'identitat.

Com era d'esperar, les paraules del president Pujol provocaren contestes enceses i irades d'associacions com SOS Racisme. Per a la senyora Núria Vives, dirigent d'aquesta associació, és molt preocupant que una persona que té una responsabilitat institucional faci un discurs dient que els musulmans són sospitosos de no defensar els drets humans.

Em pregunt, però, on quedarien, en el cas que es permetés que les nines musulmanes abandonin l'escola als 12 anys, els drets assolits, amb molt, moltíssim d'esforç, per les dones per accedir a l'educació, al treball, a tantes fites aconseguides i a tantes per les quals encara hem de treballar. D'altra banda, on és la voluntat d'integració en una societat a la qual han decidit lliurement viure, tot i saber que no comparteix costums i religió?