Tot sembla indicar que el ministre d'Economia i Finances del govern de Letònia és de viatge, ja que fa quatre dies que no apareix pel seu despatx. Almanco això és el que es pot concloure després de realitzar una tasca sistemàtica de seguiment de les imatges de la webcam que el seu partit, el Partit del Poble, fa avinents a través de la seva pàgina web (http://www.tautaspartija.lv/ministry). Des que, gràcies a una llista de correu electrònic, vaig saber de la seva existència, cada vegada que m'he connectat a Internet no m'he pogut sostreure a la temptació de veure què feia el senyor ministre i encara és l'hora que l'he d'engospar segut en el seu despatx; i que quedi clar que ho he provat en diferents moments del dia o de la nit, feiner i no feiner, i mai no he acabat de tenir sort, sempre m'he trobat el despatx ben buit tret, això sí, d'una estona devers dilluns horabaixa, en què la webcam no funcionava i, per consegüent, no puc assegurar que el ministre no hi fos. De tota manera, seria molta mala sort que, la webcam deixés de funcionar justament en el moment que el ministre era al seu despatx, faltant d'aquesta manera a la seva comesa principal que, segons que explica el líder de l'esmentat partit, no és d'altra que mostrar al poble com fan feina els seus representants. La webcam del despatx del ministre vendria, d'aquesta manera, a confirmar allò que és de domini públic arreu i és que els polítics no fan res i que quan fan, moltes vegades més valdria que s'estiguessin quiets. També podria ser que no tot sigui harmonia entre el ministre i el líder del partit i la càmera, si és que no està trucada, sigui un instrument d'aquest darrer per defenestrar el primer. Per afegitó, l'estètica de la pàgina en la que estan encastades les imatges de la webcam és més aviat regiradora, ja que la presideix un gran ull que queda a mig camí entre la iconografia divina de la meva infantesa i el llum vermell que representava l'ull totpoderós de l'ordinador HAL. Tanmateix aquesta moda de posar una càmera de vídeo connectada permanentment va ser una de les primeres atraccions d'Internet. Hi havia, en els inicis, vers l'estiu del 1994, experiments interessants com el d'una càmera que et permetia enregistrar vuit segons exclusius de les Catarates del Niàgara, sempre que un hom estigués connectat les hores necessàries per descarregar l'arxiu corresponent. Després van aparèixer les webcams meteorològiques i turístiques, però varen quedar totalment eclipsades per webcams "essencialment eròtiques" instal·lades en les cambres particulars d'exhibicionistes impenitents, alguns dels quals en feien modus vivendi. També forma part de la iconografia futurista actual una webcam instal·lada a la guarderia per poder saber què fan els nens en cada instant. I ara, per fer boca, a Letònia, ja l'han feta servir pel despatx d'un ministre, en el que sense cap casta de dubte és un experiment que, per un error essencial de concepte, estava destinat per endavant a ser fallit. Si el líder del Partit del Poble tenia realment la intenció de mostrar la feina feta en cada instant pel ministre, el darrer lloc on havia d'haver col·locat la webcam era en el seu despatx. L'únic lloc escaient per instal·lar la càmera no és d'altre que el front del ministre, orientada cap al davant, fent servir de suport un casc, com els dels minaires, però amb la webcam en el lloc que ocupa el llum. Així podrien matar dos pardals del mateix tret: d'una banda veuríem de debò on és el ministre en cada instant i amb qui està reunit i, a més, donaria ben bé la imatge d'un treballador. Per consegüent, si algú de per aquí caigués en la temptació, en un moment d'excés democraticotecnològic, de fer un experiment consemblant i canviar fotografies a dojo per un raig seguit a través d'Internet, ja sap com ha de modificar el del seu precursor letó, per tal de fer un experiment reeixit. De tota manera, costa molt d'imaginar alguns dels ministres (o consellers) actuals amb un casc d'aquests. Trob que farien ben poca planta.