Giordano Bruno

Enguany n'ha fet quatre-cents que Giordano Bruno fou cremat viu a la plaça del Campo di Fiore de Roma. El gran delicte de Bruno residia en les seves conviccions, que varen ser considerades herètiques per la Inquisició després d'un procés que va durar vuit anys, entre 1592 i 1600. Bruno és considerat per molts com un dels precursors del mètode científic, en tant que propugnava la separació entre les veritats teològiques, d'una banda, i les filosòfiques i científiques, de l'altra. Era coneixedor i admirador de l'obra de Ramon Llull i va defensar aferrissadament l'existència d'un univers il·limitat en el qual hi havia d'haver altres mons habitats. Per afegitó, sembla que Bruno era caparrut com ell tot sol ja que els seus executors varen rebre instruccions perquè li fos tallada la llengua amb l'objectiu que no pogués aprofitar els darrers moments de la seva vida per escampar encara més les seves idees herètiques. Aquest és un detall que, mirin per on, la versió electrònica de l'Enciclopèdia Catòlica, no esmenta. Fet i fet, en l'entrada corresponent a Bruno d'aquesta enciclopèdia hom deixa ben clar que les execucions dels heretges no eren fetes directament per la Inquisició, sinó que els comdemnats eren lliurats a les autoritats civils. En el cas de Bruno, aquest lliurament anava acompanyat de caritatives recomanacions en el sentit que li fossin mitigats, en la mesura del possible, els mals físics que pel seu delicte mereixia, encara que, tot s'ha de dir, aquesta referència l'he agafada de la World Socialist Web Site. Dit altrament, a Internet hom pot trobar biografies de Giordano Bruno adaptades a gairebé totes les sensibilitats, des de la catòlica fins a la més materialista, sense oblidar la corresponent als astrònoms de la lliga del SETI, una organització dedicada a la recerca de signes de vida extraterrestre intel·ligent. I com gairebé sempre, tanta varietat pot induir a confusió. Així, segons l'article del SETI, Giordano Bruno era simplement un foll, que no tenia ni idea d'astronomia, que difícilment va poder entendre els treballs de Copèrnic i que va tenir la sort de defensar, des de posicions filosòfiques, el que avui per avui es considera com la veritat científica sobre l'Univers. D'altres articles, diguem-ne més asèptics, pinten Bruno com una persona mancada del tacte suficient com per introduir les seves idees revolucionàries, en un moment de profunda crisi d'una estructura de poder com era l'Església Catòlica, víctima de corrupcions i abusos que havien provocat l'escissió de Luter i, consegüentment, una greu pèrdua d'influència. Bruno volia reformar aquest estat de coses, però va caure del cantó perdedor i la seva vida va ser un autèntic calvari: de ben jove, essent frare dominic, fou excomunicat, la qual cosa el va dur a fer una peregrinació per diversos països d'Europa, on mostrava tanta habilitat per aconseguir protectors com per barallar-se immediatament amb ells o amb la comunitat que l'acollia, com va ser el cas de la Universitat d'Oxford.