Les insídies habituals

Acab de rebre la fotocòpia d'una carta que, dia 23 de juliol de 2000, envià al director d'aquest diari, el meu vell amic Joan Antoni Estades de Moncaira. Ignor si li publicaren l'escrit, perquè, per aquelles dates en què morí l'immortal amic Josep Melià, jo pasturava per les rodalies de Madrid i no podia veure l'edició digital del nostre diari. El meu homònim, Joan Antoni, fa un elogi sublim del nacionalista artanenc i, quan diu que jo sóc tan bon periodista com ell, afegeix una consideració que, tot i que m'alaba, m'aboca al femer de les insídies habituals. Només diu que hi ha sectors que no m'han sabut entendre i encara creuen que sóc «un enemic visceral de les nostres senyes d'identitat». Idò!!