Quadern de viatge

Diumenge, 10. - (Matí): Bany al caló de Farrutx, arrecerat de llevantons, en una aigua cristal·lina. Només vull constatar el fet, que d'altra banda ja havia descobert en els arenals de la badia d'Alcúdia, que les nacres, mol·lusc de closca llarguera que servia per a decorar les parets de les antigues cases d'estiueig, sovint amb una marina pintada en la part iridescent, tornen a viure entre les serpentines de posidònia. M'agradaria saber descriure l'emoció que he sentit en retorbar-me amb un estadà tan familiar en la meva infància i que la depredació dels homes i la contaminació havien posat en perill. (Vespre): Inserit en el programa del XII Festival de música clàssica «Antoni Lliteres», en el claustre del convent d'Artà i sota la direcció de l'artanenc Josep F. Palou, onze mestres interpretaren el Carnaval dels animals, de Camille Saint-Saëns. Un concert esplèndid, divertit i, alhora, ple d'emocions. Un text breu, però intens i intencionat, poètic i pedagògic, de Miquel Mestre, introduïa l'oïdor en cada una de les catorze peces que conformen la «Gran fantasia zoològica». Un diumenge desbordant de bellesa.

Dimarts, 12. - La lectura de Montaigne m'estimula exercicis intel·lectuals, m'introdueix en la reflexió, em certifica l'escassa mutació de la condició humana i, sovint, em conhorta. De molts és sabut que mantenc la convicció que, ara i aquí, hi ha més poetes que lectors de poesia, fins al punt de tenir la temptació d'alleugerir la llarga nònima deixant la banda l'escriptura. Sembla, però, que aquesta circumstància ve de lluny. En el segle XVI, el senyor de Montaigne, ho explicitava així en els seus «Essais»: «Oh meravella: tenim molts més poetes que jutges i crítics de poesia. Es més fàcil esciure-la, la poesia, que conèixer-la». Dijous, 14. - Tenc davant els ulls la pàgina d'un suplement dominical on es fa publicitat de quatre llibres que poden obrar el miracle, després d'una diligent lectura, d'ensenyar a escriure tots aquells que amaguin intencions de lliurar-se a la literatura i vessar el seu magisteri en les mateixes pàgines del suplement, o complement?, anunciador.

Tot i que, probablement, alguns de vosaltres haureu tengut l'oportunitat de llegir l'anunci, no poc evitar transcriure, amb finalitat didàctica, l'eslògan i els títols. Guías del escritor, el oficio de escribir, que no em sembla gaire original, atès el robatori que fa a Cesare Pavese la segona part de l'enunciat, furtat, sense dubte, d'Il mestiere di vivere. El quartet de catequesi literària està format per: Cómo escribir diálogos, Curso práctico de poesía, El oficio de escritor i Cómo crear personajes de ficción. Tot plegat em sembla el reclam d'un curs accelerat CEAC per esdevenir, en tres mesos i si no li tornam els doblers, un «escritor diplomado». En realitat, i observant les llistes dels llibres més venuts, tal vegada no és tan mala idea.