Cultura del renou

Un bon exemple són els renous que han hagut de soportar durant anys, i malgrat les seves continuades queixes, els residents de diverses barriades de Palma i zones turístiques, per mor de l'excessiva i descontrolada concentració de locals públics, amb la total absència de previsió i planificació per part de l'Ajuntament. Ara que els tribunals els han donat la raó, sembla que podran descansar a partir de certes hores i dies. Pareix increïble que, per poder fer ús del dret de dormir, un dret humà fonamental i constitucional (supòs), s'hagi de recórrer a l'intervenció judicial.

Podríem continuar amb els sorolls de les «eternes obres» de Palma, això ja... Les perforadores, excavadores i altres màquines de renous infernals són les autèntiques protagonistes de l'orgia sorollosa de la ciutat que patim tots els ciutadans.

Per no parlar del trànsit. El simple fet de viure a Palma o a molts altres llocs de Mallorca et condena a haver de suportar l'estrèpit d'un trànsit motoritzat que creix any rere any. Els cotxes i motos ocupen tot l'espai públic amb greus molèsties i perill per a vianants i bicicletes. Per a més inri el transport públic continua sent monotemàtic, deficitari, poc freqüent, incòmode i car (i ara amb la retirada del bonobús encara ho és més per a molta gent) i fins i tot els propis macrobusos de l'EMT són altament contaminants, tant de l'aire com acústicament.

Però, el que ja és de jutjat de guàrdia són els demencials renous de les motos i ciclomotors que, sense cap tipus de normativa ni control (per part de les pertinents Administracions) utilitzen tubs d'escapament trucats i sense silenciador, per fer encara més estrèpit en les seves acceleracions del que ja farien normalment, destrossant l'oïda de tot bitxo vivent que per desgràcia es trobi dins la seva àrea d'influència (que és molta). Els conductors deuen pensar que la seva personalitat (per no dir una altra cosa) creix en relació directa a la intensitat del renou que fa la seva moto o motocicleta. Hi tenen alguna cosa a veure certs anuncis publicitaris?, jo diria que sí. Si aquests vehicles passassin revisions periòdiques per limitar no tan sols les emisions de gasos sinó també la de decibels i, sobretot, es fessin complir les normatives penalitzant les infraccions, tal vegada el personal començaria a entendre que són ben lliures de fer tot el renou que vulguin, però en llocs o circuits (en aquest cas) on no puguin molestar la resta de ciutadans ni ocasionar danys mediambientals.

El mateix es pot dir de les motos aquàtiques (cada dia més nombroses a les nostres costes) i d'altres artilugis (llanxes, totterrenys, motocròs) que, siguis on siguis, a la mar o a la muntanya, et fan adonar que no et pots alliberar de la dictadura del renou, segurament per satisfer els grans interessos comercials que es mouen darrere d'aquests tipus d'activitats i de la seva manca absoluta de control.

Si tenim en compte que la contaminació acústica és un dels elements que més afecten i limiten la qualitat de vida de les persones, produint efectes molt nocius tant físicament com psicològica (pèrdua de capacitat auditiva i de concentració, estrès, nerviosisme, hipertensió, etc.) i que incideix negativament sobre el sistema nerviós, l'hormonal i el circulatori, jo demanaria: Que les Administracions pertinents (Govern i Ajuntaments) elaborin un cadastre de renous o mapa sònic que posi de manifest la contaminació sonora ambiental a cada municipi i es cerquin mesures per minimitzar l'impacte acústic que patim, seguint les normatives europees i de l'OMS. Aquesta Llei de Protecció Acústica, similar a la que ja està elaborant la Generalitat de Catalunya, hauria de permetre que tots els Ajuntaments disposin de les ordenances municipals adients per dissenyar plans de sanejament acústic i per establir-ne mesures de prevenció, planificació i correció dins les seves àrees d'influència.

Tal vegada així, a poc a poc, la cultura dictatorial del renou s'aniria transformant en la cultura del civisme, de la convivència respectuosa amb el medi ambient i de la pacificació del trànsit, tal com ja està passant a bona part de països del nostre entorn que destaquen per la seva qualitat de vida.