La resposta esperada

És trist dir-ho, però des que dimecres passat es produïren les vint detencions del presumpte aparell polític d'ETA es veia venir que es produiria un nou atemptat terrorista. En aquest cas, la improvisació i probablement les presses han fet que José Ramón Rekalde salvàs la vida. Recordem que en molt poques ocasions ETA sol «fallar» en els seus atemptats, i si ahir no aconseguí matar probablement va ser perquè la seva obsessió per fer mal tot d'una li impedí preparar la seva acció amb la suficient precisió. Però a part de l'alegria que implica el fet que José Ramón Rekalde hagi salvat la vida, la realitat és que l'escalada de la sang continua mentre el Govern del PP mira impàvid aquesta brutalitat desfermada. Amb el tir a la cara de José Ramón Rekalde ETA ha intentat fer mal a un socialista i a un pacifista, i llançar un claríssim avís en el sentit que per la via de l'acció policíaca no s'acabarà la violència. Tot i així, un Rekalde amb vida és també un clar símbol de la debilitat operativa de l'organització terrorista, i això és positiu, com també ho és que totes les forces democràtiques sàpiguen conservar la serenitat per fer front a aquest desastre que no acaba mai.