Presa de pèl

A la política, la repetició d'arguments moltes vegades no denota manca d'imaginació o manca de renovació del discurs, ben al contrari, de vegades la reiteració és l'única via perquè un missatge faci forat i la ciutadania prengui consciència del problema i visualitzi les solucions proposades. De fet una mentida repetida mil vegades es pot convertir en una veritat, d'exemples en tenim a balquena, posem com a mostra la criminalització del Partit Nacionalista Basc o el conveni de carreteres de l'anterior Govern. En aquest sentit, la redacció del Pla Hidrològic Nacional (sic) i la intenció del Ministeri de Medi Ambient de tirar endavant la seva aprovació, torna a posar damunt la taula la perversió, d'això que anomenam les autonomies. I dic perversió perquè si bé és acceptable que sigui el Govern Central qui ordeni el transvasament d'aigües d'una comunitat a una altra, no té cap explicació teòrica que el Govern Central decideixi quantes dessaladores s'han de fer i on s'han de ubicar. Si existís autonomia de bon de veres, hi hauria capacitat financera per als governs de les nacionalitats i regions i, en conseqüència, aquests governs envestirien la realització d'aquestes infraestructures d'acord amb els seus criteris i opinions. El que succeeix però, és que els doblers són a Madrid i, per molts d'Estatuts, lleis de transferències i sentències del Tribunal Constitucional que hi hagi, sense doblers ni es poden fer carreteres, ni escoles, ni millorar les zones turístiques, ni res de res. Ja pots tenir una competència reconeguda sobre tot plegat, que si no tens pressupost només provocaràs desencís entre la ciutadania. A les Illes Balears, on la resolució dels nostres problemes d'aigua o de transport viari no afecten, ni poc ni gens, altres autonomies, és una autèntica presa de pèl que els nostres representants polítics hagin de demanar almoina per la villa i corte. La situació és d'una ironia fosca, la Constitució ens reconeix l'autonomia, és a dir, poder decidir sobre les nostres coses, això és l'autogovern; però després el funcionament fa que el nostre esforç fiscal se'n vagi a Madrid, on nosaltres ens veiem obligats a vendre els nostres projectes sobre els quals en teoria teníem llibertat d'elecció, resultant que allà ens trobam uns senyors que ens diuen: si vostès no fan el projecte com jo els dic, no els tornaré els seus doblers. El sucursalisme és, en principi, el concepte contraposat a autonomia; doncs bé, la dinàmica fiscal ha convertit l'estat de les autonomies en l'estat de les sucursals insolvents que per obtenir recursos han de renunciar a tenir polítiques pròpies. L'estat en el repartiment de les inversions actua amb total arbitrarietat, el centralisme mental impossibilita entendre que s'han de respectar les competències dels altres ens territorials. I la deformació no es troba en aquesta mentalitat, la deformació es troba en el fet que en més de vint anys de democràcia i descentralització no hem estat capaços de bastir un sistema on per fer la carretera que hem de menester no calgui anar a Madrid. L'autosuficiència financera és, sens dubte, la gran assignatura pendent de les nacionalitats i regions. Podem parlar de sanitat, o d'aeroport, o de seguretat social; podem reclamar totes les matèries que vulgueu per al nostre autogovern; tanmateix, si no hi ha autosuficiència a l'hora de la veritat, a l'hora de tirar endavant projectes vertaderament transformadors de la realitat, haurem d'agafar l'avió cap a la meseta. Si el Sr. Matas vol participar en la decisió de fer dessaladores, mòbils o fixes, i decidir els punts on s'han de realitzar, el que havia de fer era quedar al Parlament Balear; perquè com a ministre, en cap cas, li correspon arribar al detall. Perquè si ell arriba al detall quin paper té el nostre Govern? Serveix per a alguna cosa tenir un Govern que no decideix sobre les coses que ens afecten? Afirmatiu, serveix per constatar la injustícia de la situació i perquè es defensi amb les eines jurídiques pertinents de les contínues extralimitacions del govern central i centralista de Madrid. Si el procés és desesperadament lent, no és per culpa de les autonomies, sinó perquè no hem estat capaços de transformar les estructures de l'estat jacobí.