L'obra de Salvador Espriu "com la de Pere Quart" ha sofert un
cert eclipsi en l'àmbit de les lletres catalanes. No és fàcil de
dir per què: per un esteticisme neonoucentista passat de rosca?;
per una certa repugnància invencible davant els seus continguts?;
per una manca de simpatia pels seus radicals plantejaments
religiosos?; per un decandiment de l'atenció d'alguns cappares de
la crítica acadèmica? Respondre adequadament aquests interrogants
requeriria una investigació més pròpia d'un filòleg professional
que d'un franctirador com un servidor i no és aquest el meu
propòsit.
Tanmateix, fa tres o quatre dies que he rebut una traducció a
l'anglès del que és segurament l'obra espriuana de major difusió i
també de major influència "amb la qual, per cert, va sentir"se
especialment identificat Pere Quart, que va participar en un mogut
i frustrat primer intent de muntatge" i això ha remogut les meves
conviccions espriuanes de sempre. Em referesc a Primera història
d'Esther, com qui no diu res. En efecte, la Dra. Louise Jhonson, de
la Universitat de Sheffield, ha tingut la bondat de fer"me arribar
la versió anglesa d'aquesta «improvisació per a titelles»
realitzada molt eficaçment per Philip Polack a començaments dels
setanta i publicada per l'Anglo"Catalan Society el 1989, versió de
la qual he de confessar que vergonyosament desconeixia l'existència
i que ha estat per a mi una molt agradable i estimulant
sorpresa.
A priori, la comesa de traduir un text d'un llenguatge tan
idiosincràtic i dens, cal reconèixer que sembla gairebé missió
impossible. D'altra banda "i ara veig que pot fàcilment
desmuntar"se, almanco en el cas de Primera història d'Esther", la
poesia de Salvador Espriu ha tingut una especial fama de suportar
malament les traduccions i, de fet, aquest argument o aquest pretès
fet ha estat utilitzat en contra de la seva qualitat. La veritat
és, així, que quan he escomès aquesta versió he cregut que el text
resultant seria de lectura més aviat difícil i que requeriria
consultes a doll al diccionari. Vanes pressuposicions, la realitat
ha estat una altra: el resultat de la feina de Philip Polack és de
bon de veres excel·lent, per no dir magistral, i es llegeix amb
molt de plaer i de profit, i sense cap entrebanc. I, per
descomptat, conserva, de manera extraordinàriament vívida i eficaç,
tant la substància com la manera de dir, volgudament aspriva i
esquerpa, del nostre poeta de Sinera, fins al punt d'haver pogut
mantenir "sense aparent dificultat" fins i tot la mateixa rima
d'algunes estrofes memorables, començant per la inicial:
Apotheotic! / A word that's so exotic / That it makes me feel
neurotic. Realment, a moments, sembla que la distància entre anglès
i català és com si hagués desaparegut. No sé què més es pugui
demanar d'un torsimany.
Quedi clar, doncs, que cal afirmar rotundament que aquesta
versió anglesa no desmereix en res de l'excel·lència i l'eficàcia
de l'original espriuà. I el llenguatge dels titelles i dels
personatges sinerencs, certament, hi resulta igual de viu i
divertit. Perquè Primera història d'Esther és sobretot un llibre
eminentment divertit, de més a més de ser moltes altres coses "per
descomptat" com tota obra literària d'autèntic relleu.
Vet aquí, idò, un pulcre volum que farà digníssima companyia a
la primera edició de l'original espriuà, publicada per Aymà el
1948, que conserv com una petita relíquia en les polsegoses
prestatgeries de la meva petita lleonera. Cal propagar-ne la
notícia de la seva existència i recomanar l'extraordinària qualitat
literària del seu anglès ben cossat i colpidor. El Dr. Pollack va
fer realment una versió meravellosament fidel de l'original
espriuà, sense caure en cap servitud improcedent a la literalitat
d'aquest, la qual, òbviament, requeria adesiara ser adequadament
interpretada. Com assenyala Antoni Turull "el primer estudiós i
propagandista de l'obra de Pere Quart" al seu pròleg, Philip
Pollack va tenir l'encert de transferir o transposar l'indret de la
representació dels titelles bíblics de Sinera a una igualment
mítica Novareba gal·lesa, per a poder arribar millor al públic de
parla anglesa. I així, per exemple, quan en el parlament final de
l'Altíssim aquest diu en l'original «Preguem també per Tomeu
Rosselló, a qui Salom incorpora a la llegenda sinerenca», Philip
Pollack tradueix, amb igual emoció, Pray too for Dylan Thomas, whom
Selyf (Salom) includes in the Novareba legend.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.