Alguns tòpics desmuntats

TW
0

L'obra de Salvador Espriu "com la de Pere Quart" ha sofert un cert eclipsi en l'àmbit de les lletres catalanes. No és fàcil de dir per què: per un esteticisme neonoucentista passat de rosca?; per una certa repugnància invencible davant els seus continguts?; per una manca de simpatia pels seus radicals plantejaments religiosos?; per un decandiment de l'atenció d'alguns cappares de la crítica acadèmica? Respondre adequadament aquests interrogants requeriria una investigació més pròpia d'un filòleg professional que d'un franctirador com un servidor i no és aquest el meu propòsit.

Tanmateix, fa tres o quatre dies que he rebut una traducció a l'anglès del que és segurament l'obra espriuana de major difusió i també de major influència "amb la qual, per cert, va sentir"se especialment identificat Pere Quart, que va participar en un mogut i frustrat primer intent de muntatge" i això ha remogut les meves conviccions espriuanes de sempre. Em referesc a Primera història d'Esther, com qui no diu res. En efecte, la Dra. Louise Jhonson, de la Universitat de Sheffield, ha tingut la bondat de fer"me arribar la versió anglesa d'aquesta «improvisació per a titelles» realitzada molt eficaçment per Philip Polack a començaments dels setanta i publicada per l'Anglo"Catalan Society el 1989, versió de la qual he de confessar que vergonyosament desconeixia l'existència i que ha estat per a mi una molt agradable i estimulant sorpresa.

A priori, la comesa de traduir un text d'un llenguatge tan idiosincràtic i dens, cal reconèixer que sembla gairebé missió impossible. D'altra banda "i ara veig que pot fàcilment desmuntar"se, almanco en el cas de Primera història d'Esther", la poesia de Salvador Espriu ha tingut una especial fama de suportar malament les traduccions i, de fet, aquest argument o aquest pretès fet ha estat utilitzat en contra de la seva qualitat. La veritat és, així, que quan he escomès aquesta versió he cregut que el text resultant seria de lectura més aviat difícil i que requeriria consultes a doll al diccionari. Vanes pressuposicions, la realitat ha estat una altra: el resultat de la feina de Philip Polack és de bon de veres excel·lent, per no dir magistral, i es llegeix amb molt de plaer i de profit, i sense cap entrebanc. I, per descomptat, conserva, de manera extraordinàriament vívida i eficaç, tant la substància com la manera de dir, volgudament aspriva i esquerpa, del nostre poeta de Sinera, fins al punt d'haver pogut mantenir "sense aparent dificultat" fins i tot la mateixa rima d'algunes estrofes memorables, començant per la inicial: Apotheotic! / A word that's so exotic / That it makes me feel neurotic. Realment, a moments, sembla que la distància entre anglès i català és com si hagués desaparegut. No sé què més es pugui demanar d'un torsimany.

Quedi clar, doncs, que cal afirmar rotundament que aquesta versió anglesa no desmereix en res de l'excel·lència i l'eficàcia de l'original espriuà. I el llenguatge dels titelles i dels personatges sinerencs, certament, hi resulta igual de viu i divertit. Perquè Primera història d'Esther és sobretot un llibre eminentment divertit, de més a més de ser moltes altres coses "per descomptat" com tota obra literària d'autèntic relleu.

Vet aquí, idò, un pulcre volum que farà digníssima companyia a la primera edició de l'original espriuà, publicada per Aymà el 1948, que conserv com una petita relíquia en les polsegoses prestatgeries de la meva petita lleonera. Cal propagar-ne la notícia de la seva existència i recomanar l'extraordinària qualitat literària del seu anglès ben cossat i colpidor. El Dr. Pollack va fer realment una versió meravellosament fidel de l'original espriuà, sense caure en cap servitud improcedent a la literalitat d'aquest, la qual, òbviament, requeria adesiara ser adequadament interpretada. Com assenyala Antoni Turull "el primer estudiós i propagandista de l'obra de Pere Quart" al seu pròleg, Philip Pollack va tenir l'encert de transferir o transposar l'indret de la representació dels titelles bíblics de Sinera a una igualment mítica Novareba gal·lesa, per a poder arribar millor al públic de parla anglesa. I així, per exemple, quan en el parlament final de l'Altíssim aquest diu en l'original «Preguem també per Tomeu Rosselló, a qui Salom incorpora a la llegenda sinerenca», Philip Pollack tradueix, amb igual emoció, Pray too for Dylan Thomas, whom Selyf (Salom) includes in the Novareba legend.