Quan l'inoblidable Pep Melià, al cel sia, comandava a Madrid, tant a les Corts espanyoles de Franco com a la transició democràtica de Suárez i, fins i tot, quan comandava a la Generalitat de Catalunya, on l'enviaren com a governador general, el seu pensament nacionalista mai no fou separatista ni separador. Els seus companys ideològics, vull dir, els mallorquins que se n'anaren amb ell al poder central mai no combregaren tampoc amb aquell profeta irat de la independència que ens deia el nom del porc, cada pic que obria la boca o escrivia una línia. Melià, potser, fa una bona rialla d'independència definitiva, contra el profeta i els seus deixebles que encara insulten...