Maties Salom

Parlar del temps

Maties Salom21/08/00 0:00

Quan les temperatures es converteixen en notícia, o és que realment són insòlites, o és que no hi ha altres notícies. A Porreres es moren de calor en ple mes d'agost, no et fot. A Palma no. Maó és un oasi tèrmic, on el mercuri no ha pujat dels 18 graus, i a la Colònia de Sant Jordi els cobradors d'ombrel·les s'han hagut de fer trilers per guanyar-se el jornal, que ja ningú no en vol, d'ombres. La informació meteorològica ens iguala. Opinar-ne és fàcil, no com el Dow Jones, el pacte de Lizarra o l'overbooking. La conversa entorn del temps és plàcida, agradable, al contrari que el futbol o la política, temes també recorrents, però que no convé treure en espais petits, que mai no saps a qui et pots trobar, en un ascensor. I si no vols parlar del temps, millor pujar per les escales.

L'actualitat ens obsequia amb altres temes de conversa, igualment tous i consensuables, per llunyans. El Kursk, els Concorde, els concursos de misses... Les tertúlies no es poden articular entorn de temes sense controvèrsia. Són temes d'ascensor, com el fil musical, inocus i assèptics a primera vista, però que poden arribar a crispar i a generar autèntiques psicopaties. El cervell s'estova, amb el fil musical, segur. Les hostesses de les companyies aèries haurien d'oferir taps per les orelles a més de tovalloletes impregnades en colònia. Un altre producte-fil-musical: per uns, necessàries; per altres, insuportables. Qui no s'ha sentit mai ofès pel passatger del costat quan obre aquell sobret i omple l'ambient del perfum en sèrie? «Senyora, es vol posar aigua freda, per favor? Això que es frega per la cara potser la mareja més, i aquí només tenim dues bosses...» Potser les autoritats franceses haurien d'investigar també les tovalloletes que repartien en els avions supersònics, que pel preu del passatge devia ser perfum de luxe. Una anàlisi acurada de la pituitària del pilot potser donaria noves dades, pobres pneumàtics.

El temps n'és un altre, de tema-fil-musical. Una estoneta, molt bé, però començar cada conversa amb la calor que ens fon i ens bloqueja és tan crispant com una tuna pidolaire en un restaurant de la costa. O com tres futbolistes de primera divisió comparant les nòmines i les clàusules de rescissió. O com un articulista sense tema. Fa calor, eh?